Confusió, picabaralles i sometents

La por a la reacció ciutadana a causa de mesures econòmiques i socials antipopulars – o contra el poble, més ben dit - fa que qui les realitza o encarrega, cerqui protecció. En aquell moment els diaris i televisions passen a ser els col·laboradors necessaris desitjats. Els diaris privats estan, no per a aconseguir diners, sinó per crear adhesions a fórmules polítiques que afavoreixen als propietaris o als amics dels propietaris: als que dirigeixen la societat. Al mateix temps, es procura emmordassar els mitjans públics. D'això n'hem tingut exemples recents a les televisions de Catalunya i al conjunt d'Espanya.
Dins de tots aquests mitjans hi ha “opinadors”, que deuen creure que els han triat per ser unes ments brillants però l'autèntica raó seria que resulten uns bons defensors dels amos: bons argumentadors – a posta o per convicció - a favor dels que prenen les decisions que mortifiquen a tants per beneficiar a tan pocs.
Per a mi, aquest és el cas de l' “opinador” amb nom de motorista que defensava fa pocs dies en un conegut diari conservador català, la política de denúncia individual ciutadana que proposa el govern dels millets. Queda clar que la ciutadania pot tenir un paper en la denúncia de grans coses i de coses petites també. Moltes vegades ja es du a terme, de forma col·lectiva: veïns que critiquen tal o qual mesura dictada o feta en benefici d'uns pocs i contra uns altres: molts.
Per a mi, una denúncia purament individual (i contra un altre individu) és presta a confondre l'interès o la passió personal amb l'interès públic que tota denúncia ha de comportar i per altra banda fa que els ciutadans acabin actuant de forma poc lliure, supeditada a seva capacitat denunciadora. En definitiva: cal disposar d'una relació social i ciutadana que no estigui tot el temps pendent de la repressió dels actes d'uns i altres i que, a la vegada, sigui capaç de generar crítica o denúncia prou objectiva.
Tanmateix, amb tot això, pot ser que no es pretengui sinó fomentar que els veïns o ciutadans (el 99%) estiguin mal avinguts i no puguin formar pinya contra els atacs dels governs de l'1%. Quadraria amb decisions paral·leles que s'han justificat igualment per raons de civisme: penes desmesurades, desproporcionades, contra els que protesten, ús de les càmeres, a l'estil 1984, per a controlar tot el que es mou i l'insult i menys-teniment públic contra els que gosen posar en qüestió els resultats de les polítiques que actualment es duen a terme, tan perjudicials per a tot el poble.
Per això aquells que amb subtilitat confonen, i confonen a sou, haurien de parar compte per a que no acabem sent tots el sometents o la patrulla ciutadana que s'atorga una autoritat que ningú no li hauria de conferir mai.
No deixem que el quadre d'honor “opinàtic” d'un diari ens converteixi en una extensió de l'automobilista emprenyat que espera el canvi de semàfor per poder tocar el clàxon i desfogar-se amb el cotxe del davant si no va prou ràpid en l'arrencada.