compte, risc de coma diabètic

Verbs que poden semblar contraposats, un estil molt directe (potser no tant com per tenir un coma diabètic, però es pot entendre el títol havent llegit el text!) i, en conjunt, molt i molt dinàmic.
Aquesa contraposició d'idees (pel que he vist a "T'odio, t'enyoro, i et detesto...) veig que és el teu plat fort!
Continuo llegint

Vicenç

m'ha agradat la idea de l'amor, l'estimar com a patiment. És una idea ben romàntica que sempre he sentit bategar per les meves entranyes cada vegada que he estimat de debò.
L'amor és del tot perillós!

Per cert, tu també deus llegir a Poe, no?

Et poso un 10, perquè entenc perfectament les sensacions que pretens descriure en aquest relat, i perquè exactament estic experimentant el mateix.

Un poema intens, brutal, amb una força arrossegadora.... I alhora, contradiccions constants, que suposo que és com som al cap i a la fi: humans contradictoris. Ara bé, m'ha quedat un gran interrogant: per què dius "per desgràcia, t'estimo"?..... suposo que em diràs que series més feliç si no l'estimessis, oi? Segurament, però no escriuries poemes tan singulars com aquest, gràcies a la inspiració que et dóna ....

Una abraçada, i gràcies per comentar-me!... ah! i et felicito també per l'originalitat de la teva biografia... genial!

hola,
he llegit els teus relats i tenen un estil molt àgil, directe i impactant.
de sentiments intens.

M'agrada perque sembla com uns focs d'artifici i el final és l'última traca.