compte enrera II

Un relat de: teresa serramià i samsó

Aquell tu va gestar el jo enllà del temps,
quan vaig xuclar-te llet del pit,
i vaig saber dels teus-meus llavis
i del meu cos bevent del teu;
oberta com un llibre entre els teus braços,
la teva set va desvetllar la meva
i omplí de vida les pàgines del cos

i el jo va començar
el compte enrera.








Comentaris

  • Comença[Ofensiu]
    Azalea | 26-11-2006

    El compte enrera... o el compte endavant?? Per començar un compte enrera cal partir d'algun nombre... i com podem saber quin és? És millor anar sumant, que no pas restant.

    M'ha entendrit molt la teva biografia... :) tan sols tinc 17 anys, però m'agrada veure que a la comunitat relataire hi ha gent de totes les edats. I m'agrada veure que, amb l'edat, hi ha sentiments que no canvien. A més, també m'ha sobtat el que dius de la teva filla, ja que el meu pare té el mateix. Suposo que es deu viure molt diferent des de la prespectiva d'una mare, que des de la d'una filla. Però en el fons, és la mateixa.

    T'aniré llegint, i felicitats per estar tant amunt!!!!