Com una fulla morta

Un relat de: prudenci

Com una fulla morta sóc jo,
com una fulla morta.

Ja no està al seu arbre
sino al sòl amb el vent,
però no és vent de vida,
que és la mort de la ment.

La ment és vent i és vida,
però amb el cor absent
ja no hi ha amor ni et crida
cap bosc al seu ambient.

Tant sols l´asfalt t´ajuda
a podrir-te amb el pas
de qualsevol que passa,...
més alt, més prim , més gras.

I quan ve aquella escombra
que et portará al cabàs
mai més no faràs ombra
ni al parc, ni al bosc, ni al mas

Tant sols la mort d´ajuda
per fer més bé el traspàs.

Com una fulla morta jo sóc,
com una fulla morta.

Si avui vingués la vida,
li diria que no
car no sóc fulla viva
sino el vent d´un record
que a mi no em du a la mida
que a mi no em du al conhort.

Ja vull que se m´ enduguin
i que em rebin al foc.

Comentaris

  • manuekes | 24-10-2007 | Valoració: 10

    me gusto mucho

  • gypsy | 12-10-2007 | Valoració: 10

    ser fulla viva, part d'un arbre colossal inabastable, sentir-se fràgil i petit. Acaronar els petits instants que ens són donats. Tot això i molt més se'm desprèn del teu bell poema!

    una abraçada!

    gypsy

    Un títol magnífic.

  • te una rima[Ofensiu]
    ANEROL | 13-09-2007 | Valoració: 10

    i unes repeticions que et conviden a rellegir. No he llegit poesia clàsica, però aquest estil hem fa recordar una manera de rimar que no puc definir. Molt trist

  • Comentari d'un ferit de mort per la vida.[Ofensiu]
    roger | 02-09-2007 | Valoració: 10

    És un poema molt trist, i, potser, producte de la desesperació però, sens dubte, correspon a un sentiment autèntic i profund. No hi ha poesia sense mort com no n'hi ha sense vida. Desdenyar la mort és indecorós i deslleial amb la vida, amb aquesta i la de més enllà; amb la pròpia i aliena; amb la dels homes i les altres criatures i coses. "Res no és mesquí" això ho saps tu; ho sap el poeta que busca l'absolut; la veritat més enllà del propi jo i del propi instant. Felicitats prudenci, espero continuar llegint per molt temps els teus poemes tan anhelosos de Vida.
    Roger Rodrigez

Valoració mitja: 10