Com què dorms...

Un relat de: l'home d'arena

Com què dorms
i la nit més fosca remulla la finestra,
toque la teua pell i pense
que la mar propera
també compta amb que et despertes
i per això abilla delicada cada ona que jo escolte.
I pense
què si dorms la llum se'n va on tu te'n vages
i s'espera ensinistrada
a què li òbrigues els ulls.
I pense
què l'aire del carrer i de la casa
oblida les adreces i es torna melindrós
perquè estàs quieta.
I pense
en les coses més senzilles de la vida
en com jauen vora teua
esperant per si les toques.
I pense
com pot ser açò què sóc,
ben poca cosa,
i què tu hi sigues
i m'estimes cada dia.
I pense
tantes i tantes coses
què la cambra s'ompli i et despertes,
i aleshores, tot s'enceta una altra volta
quan em dius mentre t'estires:
en què penses?

Comentaris

  • Hola l'home d'arena,[Ofensiu]
    Frèdia | 10-01-2007

    Gràcies pels teus comentaris. Fins que no me'n vas deixar un parell, no sabia res de la teva existència, però hi ha comentaris que tenen el do de desvetllar la curiositat i aquest ha estat el cas. Avui, per fi, he pogut passar per la teva pàgina i em trobo que en poc temps has publicat ja 19 relats. Felicitats per la inspiració. Sembla que la tens d'aliada.
    Trio a l'atzar i obro "Com què dorms", un poema. Ostres! I quin poema! Aquest és un poema més narratiu que simbòlic; més visual que no pas explicatiu. La definició que li escau millor és sensitiu. Sensitiu perquè hi fas participar l'oïda: "l'ona que jo escolte"; el tacte: "la nit toque la pell"; la vista: "la llum espera a què li òbrigues els ulls"; la placidesa del temps aturat: "l'aire es torna melindrós" ... i tot mentre el poeta no pot deixar de sentir-se ple d'amor, a vessar. M'ha agradat molt la tria lèxica que fas, com trenes les paraules unes amb les altres per expressar el pensament i el sentiment.
    Ha estat tot un plaer llegir-te. Tornaré aviat.
    Una abraçada,
    Fredia

  • Tant bé[Ofensiu]
    ginebre | 30-12-2006

    tant bé!!

  • També[Ofensiu]
    ginebre | 30-12-2006

    també!