Com quan fèiem volar estels al vent

Un relat de: LAURA
Se que un dia tornarem a riure. Se que un dia tornarem a viure moments d'aquells tant dolços, dolços i alegres en què el temps era el pitjor dels nostres problemes. Tornaràs a il·luminar amb aquell somriure que enamora, a fer bogeries d’adolescent, a demostrar que val la pena donar-ho tot a algú si aquell algú et demostra, amb sols una mirada, que et necessita al seu costat. Però aquell algú ja no seré jo. Serà algú altre capaç de desviure’s per tu, dir-te que li importes sense preocupacions. No et caldrà canviar, ni tant sols deixar de mostrar-te tal i com ets. Serà estrany, tant per a tu com per a mi, però serà fàcil i valdrà la pena, així com sé que ho vals tu.

Comentaris

  • Siguem estels que volen[Ofensiu]
    Mena Guiga | 14-09-2015

    i que alhora fan volar els altres estels en una nit d'estels.

    Emotiu.

    Mena

  • Que cert[Ofensiu]
    Ona | 13-09-2015 | Valoració: 10

    No saps quanta raò hi ha a les teves paraules. Deixa lliure a qui estimes per a que pugui ser feliç....és molt dur..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: