Un tren per a cada estació

Un relat de: LAURA
A cada estació a la que arribem trobem un tren, d'anada o potser de tornada. Ni hi ha una sola estació, ni hi ha un sol tren, ni una sola vegada a la que passar. No cal aferrar-nos a la única opció que tenim o hem tingut. Res de trens que només passen un cop a la vida.
Quants trens hem deixat escapar perquè no paraven allà a on volíem? Quants d'aquests han passat a una hora que no era la nostra? Quants trens se’ns han escapat per no haver esperat suficient?
Això és cosa d’atrevits, de pacients, carregats d'il·lusió i ganes, moltes ganes d’arrancar, de deixar enrere els paisatges que ja hem trepitjat una vegada i una altra. És impossible no viatjar acompanyats d’inseguretats. Som éssers més aviat racionals, donem tres voltes a una idea abans de dur-la a terme, necessitem sentir-nos segurs, veure totes les opcions possibles però alhora necessitem prou confiança en nosaltres mateixos per saber reconèixer en quin moment volem emprendre el viatge i quina direcció és la més encertada. Un cop hem omplert les maletes de tot això cal tenir present que podem equivocar-nos. Que possiblement al arribar vulguem tornar. Potser haurem arribat tant lluny que la tornada ens farà patir. Però és tan senzill com baixar a l’estació més propera d’aquella que “no ha de ser” i emprendre el camí en direcció oposada, la de “no em fa por tornar-me a equivocar".
Sovint som tan racionals que deixem de banda el motor que posa en marxa el tren, els sentiments, capaços de portar-nos quilòmetres enllà, enllà cap allò desconegut, sense haver planejat cap ruta d’anada i encara menys de retorn. I què passa si al retornar ja no hi trobem el tren que sempre agafàvem? Surten molts trens des d’aquest lloc en el que estic ara mateix, tard o d’hora tot seguirà el seu propi destí, segur que quan arribi el moment adequat, no deixarem perdre el següent tren que ens portarà al lloc menys esperat.

Comentaris

  • La vida és un viatge[Ofensiu]
    Romy Ros | 14-04-2020 | Valoració: 10

    I cada tren que agafem està ple de passatgers que pugen i baixen i transiten per la nostra vida... una vida fugissera però contundent!
    Opino com Nadine, si es perd un tren sempre tenim els autobusos que també ens poden transportar. A cada estació, aprenem a pujar i a baixar, a observar i a fer noves coneixences.
    M'ha agradat el teu relat. No deixis d'escriure que tens fusta!
    Una salutació plena de bon karma!
    Romy Ros ;)

  • El viatge per la vida[Ofensiu]
    NADINE | 14-04-2020 | Valoració: 9


    De forma planera ens exposes els teus dubtes: son dubtes per la vida? No hi pateixes per si perds un tren... sempre hi han molts autobusos que també et poden transportar en el viatge per la vida.
    Gràcies per visitar el meu espai i quedar-te a comentar!
    Nadine

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: