Una carta de tornada

Un relat de: LAURA
Mirant les fotografies, no tant sols aquestes, sinó totes les que vaig guardant des del primer dia fins ara, m’apareixen imatges dels millors moments que hem passat junts. En diferents estacions de l’any, amb més o menys roba, aquí al costat de la Costa Brava o a l’altra punta de món, a la Xina.
Encara que últimament no hagin estat els millors mesos junts, m’atreveixo a dir que la resta de moments bons compensen els dolents i de tot cor desitjo que així segueixi.
Ara fa molt de temps que no dedico temps a reflexionar ni a mirar fotos nostres i encara menys a escriure’t. S’acosten èpoques de canvis i necessitava fer-te arribar tot el que sento.
Desitjo fer més viatges junts, perdre el temps fent àlbums de fotos, fer i no fer res a la vegada, d’estar junts però estar bé. No necessitem grans coses per ser feliços. Hagués volgut que els últims anys haguessin estat diferents,, que el nostre present també fos diferent. Anhelava tenir més temps i uns horaris més compatibles amb els teus. No va ser així i ara tampoc. No me’n penedeixo de les decisions preses, d’haver arribat allà a on hem arribat, tampoc me’n penedeixo de la situació que vivim, perquè sé que tot en certa manera ens aporta coses bones. M’encantaria poder tenir els caps de setmana per nosaltres, poder fer més escapades, poder compartir encara més coses, saps? Però també penso que així també estem bé. Intensificant aquelles poques estones en les que coincidim, aquells pocs dies que podem dedicar-nos i escapar junts. A tots ens agradarien unes millors condicions. Sempre. Però estic tranquil·la i feliç d’anar gaudint poquet a poquet del que fem, dins del poc que podem fer.
En tinc ganes, moltes però no tinc pressa perquè sé que si tot va bé podrem gaudir-ho durant molt temps. El que ara desitgem amb tanta ànsia, el dia de demà possiblement ho podrem fer sense tant d’entrebanc. Porto molts anys privant-me de fer mil coses perquè la meva prioritat ha estat sempre el patinatge, combinant-lo amb els estudis i amb la feina. Necessitava un canvi, un canvi per a mi, invertir en qualitat de temps, temps per avorrir-me, per divertir-me, per estar sola, acompanyada d’amics, de família, de coneguts o dedesconeguts.
Sé i m’has demostrat sempre les teves ganes d'enredarme per fer coses. Ho vull i tant que ho vull però agafem-ho amb calma, molta calma perquè el que no puguem fer avui, ho farem demà i sinó passat o el mes que ve o l’any que ve. El temps passa més ràpid del que volem i creiem i si estem bé, acabarem fent tot allò que aspirem.
M’agradaria un nosaltres sense pressions, sense reclams, sense obsessions, sense maldecaps. Disposats a fer de cada dia un dia especial o si més no diferent a l’anterior. Respectant el teu, el meu i sobretot el nostre espai, compartint coses, moltes però tampoc totes. Un nosaltres pensant en l’avui però també un xic en el demà sense fer que aquest demà ens privi de l’avui. Perquè l’avui és molt durador i s’ha de fruir, pas a pas.
No et demano que capgiris la teva manera de ser o d’agafar-te les coses. Et demano que t’aferris a les coses bones i simplifiquis les dolentes. Que abans pensis en un motiu per somriure que no en un per estar de mala gana. Que arribis de la feina disposat a atabalar-me amb tot el que t’ha passat, sigui el que sigui, millor o pitjor. Potser no cada dia serà bo, ni el millor, però segur que alguna cosa bona hi haurà a cada dia, si tu mateix la vols veure. La majora de coses que ens passen no les podem canviar i tampoc depenen de nosaltres. El que si que depèn de nosaltres és fer que ens afectin més o menys.
No és senzill res del que et demano però pot ser gratificant per ambdós. Fa dies vares demanar-me una última oportunitat per demostrar-nos que això nostre valia la pena. Així que no esperaré que la situació entre nosaltres millori, farem que les coses prosperin agafats de la mà, si et sembla bé, és clar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: