Records d'algú que va lluitar contra la mort i no va poder vèncer

Un relat de: LAURA
Sembla com si fos ahir quan ens llevàvem al matí i sense ni rentar-nos la cara anàvem cap a classe. L'últim any a l'institut i l'últim any al teu costat.
Les primeres classes del matí eren les pitjors! Tots ben morts de son i amb tan poques ganes de fer classe... Però tu sempre ens despertaves amb la teva alegria i les teves ganes d'ensenyar! Poques persones poden dir-nos que treballen d'una feina que realment els agrada. Un exemple ben clar eres tu. Saltava a la vista que t'encantava ensenyar! Tot el que ens transmeties eren espurnes d'esperança i positivisme. Tot i la paciència que requeria aguantar a una colla de 30 alumnes amb les hormones revolucionades, sempre eres allà insistint, inventant noves maneres de fer-nos aprendre les infinites curiositats que s'amaguen rere la natura, la vida, la Biologia. Tampoc puc oblidar els dies abans de la selectivitat, quan van anunciar-nos que no podries venir degut a un problema de salut. Nosaltres amb els nervis a flor de pell, patint per la selectivitat i tu a casa anant a dormir a les tantes de la matinada per poder penjar els resums que treballaríem el dia següent a classe amb la professora substituta. Qui ens hagués dit que les coses acabarien així... Tot i la dràstica notícia que van anunciar-nos poc després, sempre he guardat i guardaré un molt bon record teu.
Podria recordar algunes de les mil anècdotes que vam passar juntes. Alguna vegada m'han preguntat quin era el professor que m'ha marcat més al llarg d'aquests anys com a estudiant. Em venien al cap dues persones, i tu sens dubte eres una d'elles. Recordo un examen que vaig fer en que no vaig poder concentrar-me en tota l'hora. Poc després de posar-m'hi seriament vaig notar que tu, asseguda a la taula del professor, començaves a fer moviments molt estranys (vaig pensar què fa?), i instantàniament vaig aixecar el cap i vaig veure que tenies problemes molt seriosos amb el cordill de les ulleres (havia quedat enganxat a les anelles de la llibreta que utilitzaves per apuntar les notes dels alumnes). Va ser una situació molt divertida, sense oblidar la serietat de l’examen! No cal dir que vaig aixecar-me per venir-te a socórrer! Va ser un dels exàmens més entretinguts de la història! Històries així, en tindria milers per explicar, i la veritat és que totes serien bones. No podria dir res dolent de tu perquè ets un gran exemple de persona que no desitja el mal a ningú, encara que potser s'ho mereixi. Sempre vas ajudar-nos en tot el que vas poder i més, i això no t'ho podrem agrair mai... Ara mateix m'agradaria poder explicar-te com va la meva nova vida d'universitària. Me’n penedeixo de no haver-te donat les gràcies com et mereixies, d'agrair-te tota la paciència que vas tenir a cada classe per fer-nos aprendre tot el que ara m'ha servit per treure molt bones notes als exàmens de la universitat... Sem fa realment estrany escoltar a d'altres persones explicant tot allò que has estat ensenyant-nos durant anys. Desitjaria que fossis tu la que estigués allà davant, explicant-nos la lliçó d'una manera tan peculiar com ho feies tu. Els bons resultats d'ara te’ls dec a tu i a tota la dedicació al llarg de tants anys. Sembla com si fos ahir quan ens preguntaves el temari del dia anterior treballat a classe per fer que aprenguéssim un xic més cada dia...
Sempre guardarem un bon record de tu Pilar!

Comentaris

  • Homenatge a la professora estimada[Ofensiu]
    Romy Ros | 14-04-2020 | Valoració: 10

    Enhorabona per aquest relat. Has posat l'ànima, doncs és un homenatge auna bona professora teva.
    Tots guardem bons records de professors/es que han estat referents en algun moment de la nostra carrera acadèmica. Segurament que la teva professora Pilar estaria molt orgullosa de tu.
    Felicitats!
    Una salutació molt cordial, Laura
    Romy Ros ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: