Com pots tenir Cor Monstre

Un relat de: Xunxi

Com pots tenir cor, monstre !


Veure els seus ulls, a vesar de plor,
les mans molsudes a l´ empit de la porta,
amb les falanges blanques, ungides de dolor,
estàtic, immòbil, amb por a respirar,


Com pots sentir amor, monstre !


Els cops que em dones escapcen el seu futur,
els blaus al meu cos, s’esvairan,
però per ell serà tard, és massa dur,
ets el seu pitjor somni d’infant,


Com pots dir-te pare , monstre !


Quan tremola al abraçar-te,
el rostre pàl•lid ,el seu cor accelera’t ,
no pot saber estimar-te,
ets un monstre de fang amb cor gelat !

com pots obrir els ulls, monstre !
i no veure la veritat,

però demà no hi serem,
amb el seu palmell al meu,
recorrerem el món dels vius a pas lleuger,
i ens amagarem en el blanc del núvols, per sempre....


no et trobarem mai més.

Comentaris

  • maltractament[Ofensiu]
    Atlantis | 14-05-2025

    Un crit colpidor contra els maltractaments, escrit en la veu d'un infant.

  • Denúncia[Ofensiu]
    llpages | 14-05-2025

    Un text reeixit que no deixa indiferent en la seva denúncia als maltractaments. Colpidor és el millor adjectiu que se m'acut. Malauradament, una situació que no deixarà de repetir-se.

  • Mal rotllo[Ofensiu]
    kefas | 13-05-2025

    I, sovint, és impossible escapar-se'n

  • Sense cor[Ofensiu]
    Janes XVII | 13-05-2025

    Malauradament aquests monstres són de carn i ossos. Molt dur i colpidor.

l´Autor

Xunxi

27 Relats

157 Comentaris

45015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol