Com m'agraden les figues!

Tinc que confesar que m'agraden molt les figues! i és que els hi trobo totes les gràcies. La dolçor, que n'hi és massa ni poca, la pastositat que trobes a la boca quan les menges i l'abarrocament que també els hi trobo quan les miro, es com si es despengeixin d'un retaula barroc del s.XVIII.

Això ja va començar de canalla, fins i tot les anava a robar i me les menjava de tota manera, fredes i calentes del sol, que per cert un dia molt de mal hem varen fer que fins i tot el metge vaig necesitar pero ni aixi m'en vaig cansar.

A l'empordà n'hi tenim moltes de figueres i de figues per tastar. Ara és el temps d'anar-les a probar i jo no me'n haig de cansar, el meu home quan me les veu menjar no para de comentar... -aiiisss uisss com és que t'agrada això? i jo penso mira millor me les menjare totes jo!

Jo aquest relat ja he terminat i no sé si alguna mica de ganes de menjar figues els hi hauré encomenat.


Maria Pilar ;)