Com he canviat

Hem sento diferent, estrany i sense cap raó...que es això que sento? No puc evitar recordar i recordar com era la meva vida abans. No puc evitar recordar el meu somriure, la meva alegria, els meus somnis. No puc evitar recordar com que jo era una persona normal a la que li agradava pensar positivament. No puc creure quan he canviat, però contra més miro al passat mes compte hem dono de la realitat. La vida no es perfecta en si, la vida arriba a ser feliç per un moment però desprès es torna a ennuvolar. Aquesta es una de les èpoques en les que mes trist m'he sentit...

Miro al cel i veig les estrelles, veig com brillen i hem somriuen. I quan veig la primera estrella, demano un desitj. Demano un desitj el qual es que mai vull oblidar el passat perquè es aquest el que hem fa ser qui soc ara i que gràcies a aquest passat vaig poder saber que era la vertadera felicitat.