Cercador
com gat i gos
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
M'he despertat i em trobo el jo posat
com un vestit que no em puc treure,
ni rentar, ni planxar, ni deixarpenjat a l'armari
com qualsevol altre vestit. Perquè el meu jo
va nàixer amb mi, i amb mi creix gemegós.
I ens barallem com gos i gat moltes vegades,
Perquè som siamesos que el cirurgià
no pot pas separar. Només el bisturí
esmoladíssim de la mort podrà, amb destresa,
dividir-nos, desfent, així, per sempre,
l'encanteri.
Comentaris
-
ginebre | 08-12-2007 | Valoració: 10
que bó, lúcid, fantastic!
Píndola de consciencia, de saber!
L¡estic llegint soleta jo aquí a casa amb veu alta, avui que ningú em sent. És una passada, lo bé que queda!! -
Un jo...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 04-08-2007 | Valoració: 10
que no sempre reconeixem com a nostre i que a voltes fa més nosa que servei. Però és el que tenim i com bé dius, no ens en podem desprendre, per tant potser el millor és aprendre a conviure i/o a domar-lo, si cal (i es deixa)
Una abraçada, Teresa