Com d’una deu de llum i eclipsis

Un relat de: rautortor

Com d’una deu de llum i eclipsis

al meu pare, in memoriam


De sobte, l’absència, el silenci.
De cop i volta, aprendre a viure
entre imatges, mots i sentiments
guardats llargament i profunda
dins la sínia perenne de la memòria.

Recordes, pare, aquells diàlegs
a la vora del riu tot esperant
el capcineig de les canyes de pescar?
Diàlegs sobre el present i el futur
mentre assajàvem d’encaixar
els meus somnis i els teus projectes.
Certament eren temps massa difícils
perquè fruitessin una cosa i l’altra.
Però en teníem prou amb l’intent.
Tu, per sentir-te un pare com calia
i jo, per adonar-me que sempre,
sempre podria comptar amb tu.

Avui m’han revingut novament,
com d’una deu de llum i eclipsis,
la tendresa i l’amargura.
Néixer i morir. Tot d’un plegat.


11 d’octubre de 1993-2019

Comentaris

  • Néixer i morir...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-10-2019 | Valoració: 10

    La tendresa i l'amargura la tens en el teu esperit, perquè un pare sempre es té en el fons de l'ànima.
    Un poema ple de sentiments per ton pare, que és molt agradable de llegir...
    Un plaer de lectura...
    Salut. Perla de vellut

  • Sentiments[Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2019 | Valoració: 10

    Quina nostàlgia desprèn aquest poema!
    Quins records inoblidables.
    Quanta tendresa i afecta reflecteixen aquests records.

    molt bo

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen