Colonitzant cossos

-Sap, una vegada el meu fill gran es va espantar de debò veient uns dibuixos a la tele.
-Sí?, i perquè m'ho explica? Jo no el conec de res a vostè.
-No té curiositat de perquè es va espantar tant?
-En fan cada una de sèrie de dibuixos! No m'estranya gens que s'espantés Quina edat tenia?
-Devia tenir uns cinc anys: allò que va veure el va deixar colpit, però no per les imatges sinó pel que deien,...
-Ara vostè m'està fent entrar por amb aquestes idees i sense conèixer-nos de res,..Però digui'm, digui'm, així passarà el temps més de pressa, si més no!
-No se sorprèn de perquè l'he triat a vostè per dir-li això?
-N'hi ha tanta de gent estranya avui dia!, gent que parla sola, assassinats familiars, jo que sé!,...
-Potser si li dic que he trobat una dona semi-inconscient, dient paraules incoherents, vostè fugiria corrent, s'ho creuria,...
-Miri jo no sé si seguir-li la conversa però, la propera parada del tren és a cinc minuts i si vol explicar-me això del seu fill bé i sinó,...
-Era un comentari! El meu fill es va quedar trasbalsat quan els suposats pares del protagonista es treien una mena de careta o disfressa i mostraven que havien suplantat als pares reals!
-El seu fill va tenir por perquè era llest: pensava que contra aquesta amenaça no tenia cap recurs i que sempre tindria dubtes no sabent si el comportament dels pares era el que s'espera d'un pare o mare, bo o dolent, respondria a la seva pròpia personalitat o seria degut a la invasió d'un altres personatges amb designis no gaire clars. Cruel disjuntiva! -I ara digui'm, no serà vostè un d'aquestes persones que, impassibles, sostenen teories que mai es poden donar per descartades però que tothom compren que són inversemblants,... -El cas és que vostè m'està intrigant,...
-Be, li diré directament, vostè sap una cosa que només la sabia una persona,...
-Les coses mai les sap només una persona, jove!
-Bé, no crec que aquesta persona la desitgés comunicar a ningú.
-Això no se sap mai, amic, els pares no són el que semblem, els amics tampoc i no diguem els amants o parelles,...
-Però digui'm de què es tracta, si es pot saber? Què és el que jo sé que ningú altre pot haver sabut; ja sé que no el convenceré, la gent amb manies rarament es convenç, com a molt es mor i així finalitza el seu desvari,...
-"Sphinx!! Vostè ha estat l'únic que s'ha girat espantat quan ha sentit les mateixes paraules que va dir la meva dona en caure semi-insconscient al cotxe!: "Sphinx: Semper festina tarde" ("Sphinx: Afanyat sempre a poc a poc", en català) Són paraules llatines del títol de la seva novel·la en preparació. -Encara respira! Fa uns dies que va començar a tenir estranys somnis com posseïda per algú,...-Si es mou o se'n va li arrencaré el cap. -Torni-li el seu jo o desapareixeran tots dos a l'hora, vostè amb ella! Digui les paraules-clau per desactivar-li el software d'usurpació de personalitat o no ja baixarà d'aquest tren viva!
D'acord,d'acord, - xiuxiuejà, desprès d'un moment de silenci - no es posi nerviós: "desensambla_ali_babà_si_us_plau_tres"

Vaig agafar el telèfon i li vaig lletrejar a ella: estava esperant entre forts tremolors; li vaig dir, repeteix-te les paraules-clau, "màgiques" diríem, ho va fer i tot seguit va començar a recuperar-se sobtadament i espontània.

La persona, la dona, davant meu anava canviant d'expressió i ara prenia l'aire d'una velleta simpàtica. Va baixar del tren amb dues altres persones i van fugir en un cotxe a tota pastilla. Els vaig retratar amb la càmera que portava a les ulleres.

Casualment em dedico a assumptes de protecció de les comunicacions de persones importants - normalment xorissos tipus wall-street, que hi farem! S'ha de viure! I d'altres que se'n creuen d'importants -; tinc aparells per escanejar l'espectre radioelèctric en cerca de les radiacions pròpies dels telèfons mòbils; quan la meva núvia va començar a tenir sobtats trastorns de personalitat de la nit al dia i parlava de temes estranys a la seva formació bàsicament literària la vaig dur al metge que la va derivar al psiquiatre. Mentre érem a casa de retorn vaig detectar unes estranyes i potents senyals que no vaig poder desxifrar amb el robust software i equipament de que disposo. El seu cap bullia com el d'una màquina treballant a tota pastilla i sagnava pel nas. Vaig sortir amb ella amb el cotxe aproximant-nos al focus receptor vam arribar a l'estació però allà amb els cables del subministrament elèctric hi havia molt de soroll i la meva detectora no funcionava bé; per això vaig cridar el títol de la seva novel·la: no l'havia dit a ningú, només jo el sabia i la cara d'espant de la vella d'aire digne entre els viatgers despreocupats o que em miraven com un orat, va ser suficient per localitzar la usurpadora de la personalitat i fins i tot del cos, suposo, de la meva dona.