Cita a l'estació

Una cita a l’estació
coberts els ulls de nostàlgia
tu i jo antics passatgers
que van oblidar un amor
en un banc d’alguna andana

Un bitllet que vam perdre
no varem saber perquè
i en grisos i gèlids dies
que el cor bessa solitud
alguns bocins reapareixen
com flocs escampant records

Els sentiments que ens movien
no van pujar mai al tren
parats com l’antic rellotge
d’aquella sala d’espera
sense dur cap equipatge
ni veure cap revisor

T’esperaré allà on la gent
s’entrebanca amb els seus somnis
on els baüls siguin plens
i encimbellats d’il•lusions
t’esperaré per si vens
amb l’últim tren a la cita
i el teu trajecte faré
fins la darrera estació.