Cirurgia

Un relat de: Emelkin

Retalla l'escorça de la teva pell
amb la fulla oxidada
d'aquells llavis que juguen
a tallar-se les venes
i a dibuixar paraules
a la seva pell
nua, ja quasi
inexistent.

Deixa que la saliva de les seves llàgrimes
estovi la teva pell de paper
plena de gargots.
-De quan intentaves esborrar
totes les promeses
que et vas clavar.-

Muda els versos que et sepulten
Al laberint de cambres inertes
Del teu pensament en espiral.

Ella t'injecta el verí
i tu deixes que aquest
guareixi la sordesa
de la teva sang.

Quan obris els ulls,
pensaràs que el mirall t'enganya
i cercaràs alguna traça,
una cicatriu d'aquella cirurgia
perfecta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer