Cercador
cilici
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Al penja-robes del passat penjo l'ahir,
i prop de mi m'assec fent veure
que m'entenc. Del dret em poso
el meu avui, i em ve un poc curt;
i el temps segueix descabdellant-se,
cenyit al cos, fons, escanyant
la cintura, clavant-se'm carn endins.
-quan sagno sang d'instants-
Comentaris
-
Hola, Teresa.[Ofensiu]brumari | 30-04-2007
Intel·ligent, concís i profund, com tots els teus pensaments, convertits en versos com només podeu fer els que en teniu el do.
El pas del temps esgarrapant la pell, l'entenem molt bé els que ja no som joves. Tu, encara en la teva plenitud, ho has intuït molt bé i ho has expresat millor.
Una abraçada
-
El pes de l'avui...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 30-04-2007 | Valoració: 10
com un cilici enganxat a la pell, clavant-se a la carn a cada sotrac de la pròpia vida. No sé com t'ho fas Teresa per dir tantissimes coses amb tant poques paraules. No hi ha un poema teu que m'hagi deixat indiferent, sempre em provoca una reflexió que t'he d'agraïr sincerament.
Una abraçada ben gran