Cendres a la nit

Encén l'espelma cada matí,
avui molts tants
moriran com tu,
quan el sol incineri
el cel.
Qui sap, potser avui ens toca
sentir l'ardor
de la fi.

Sortiràs al carrer
sense la més mínima sospita.
-Lluny queden les bombes,
la metralla de les ordres.-
Et semblarà notar
la llibertat
entre les ombres dels arbres.

Somriuràs sense la cura,
d'una última vegada.
Procuraràs no destorbar
el silenci dels ocells
en treva.
-Tot ha de ser perfecte, avui,
sempre.-

El rellotge et semblarà incansable
i amagaràs les hores a la butxaca.
-Qui sap quan ens seran necessàries.-

T'atreviràs a prometre
que tornaràs aviat.
-Serà massa tard
quan te n'adonis
que no t'ho podies permetre-

Encén l'espelma cada matí,
potser morirem
quan el sol incineri el cel
i esdevinguem cendres a la nit.