Cendra

Un relat de: Emelkin

La mudesa d'un instant
- Que algú ja s'ha ocupat
d'adormir amb el cloroform
d'alguna absència.-
efímer,
encomana el següent
i l'emmetzina amb la resina
que atrapa l'escorça
cerebral.

Cerca l'èter entre els gargots
de la lluna i la seva ombra,
la nit sencera,
dins els teus ulls:
Aviat entendràs
que la mateixa lluna
és una arma blanca,
i tu, presa fàcil,
amb els dits cansats
de recordar.

La mudesa d'un instant
- I tu, neutralitzat amb alguna
absència.-
efímer,
és només un preludi hostil
de l'esdevenir tràgic
d'un demà de cendra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer