La paradoxa del mosquit tigre

Ha sigut una de les decisions més difícils de prendre. No conec ningú que alhora de dir "moriria jo per salvar la meva família" no tingui cap dubte, però en el moment de fer-ho ... Fer-ho ja és altra cosa. I jo havia de prendre una decisió similar, però de caràcter molt més transcendental. No era sols morir físicament jo, però tampoc era la meva família qui havia de salvar.

Tot va començar a principis de segle XXI, ara ja estem entrats el XXII, quan a Catalunya va entrar una plaga, anomenada mosquit tigre. Una espècie forània que ràpidament es va guanyar l'antipatia del públic, doncs la seva picada era molt molesta i no et deixava viure ni de nit ni de dia. Aquells mosquits costaven de veure, eren petits, foscos i volaven ràpid, semblava que la seva estructura els dotés de més força que al mosquit nostre, ja que moltes vegades tot i rebre alguna plantofada seguien volant com si duguessin un escut protector. Sols va faltar que en pocs anys fossin també portadors de malalties tropicals, el dengue, la malària i d'altres.

Els governants del moment no sabien que més fer per aturar l'expansió d'aquell insecte, tret d'esperar l'hivern i les baixes temperatures, que donaven un respir fins la següent primavera. Va ser aleshores quan el Conseller de la Generalitat es va reunir amb una munió d'experts, d'empresaris i d'innovadors per tal de demanar una solució. Un dels allà reunits va proposar sembrar grans extensions amb larves de mosquit tigre mascle irradiades amb rajos gamma. Això provoca esterilitat en aquells exemplars i per tant, tota posta d'ous d'una mosquita aparellada amb un dels irradiats fa que la posta sigui estèril. En quants més mascles irradiats s'alliberin més reducció de mosquits hi haurà. A més, els mosquits mascles no piquen, sols ho fan les femelles, que necessiten la sang pel seu sistema reproductiu.

Va ser en aquella reunió quan el meu avi va dir que això reduïa la població, però que no la exterminava, i que s'haurien de fer repoblacions de mascles irradiats cada ix temps per tal de tenir una població de mosquit tigre baixa, però en cap cas zero. Ell va proposar una solució que aniquilava la plaga en poc temps, i que era més econòmica que alliberar mascles irradiats cada cert temps. La solució era modificar genèticament uns mosquits per tal que la seva descendència fos sempre masculina, i que la d'aquests i la dels seus successors també. Sols que en deixés anar un d'aquests i aquest es pogués aparellar l'extinció de l'espècie en qüestió era cosa de setmanes. És més, l'avi va dir que ell ja tenia uns quants exemplars genèticament modificats i llestos pel seu alliberament en una de les zones més infestades.

Va ser en aquest moment quan l'avi va crear l'empresa PME, acrònim de ProMachoExtinction. Van alliberar les larves en un bassal infestat prop de Sant Cugat del Vallès i des d'allà, com una taca d'oli, com quan la plaga es va estendre per tot Catalunya el mosquit tigre va anar en declivi. Tota mosquita que tenia contacte amb un dels mascles genèticament modificats per PME sols concebia com a descendència mosquits mascles amb la mateixa modificació genètica, aleshores, cada vegada hi havia més mascles modificats en competència i cada vegada menys femelles, la progressió era exponencial 2, 4, 8, 16, 32, ..., infinit, en molt poques generacions tots els mosquits van ser mascles i després zero.

La tasca de la PME no va acabar amb el mosquit tigre, des de la Conselleria d'Agricultura i també de Medi Ambient se li van encarregar l'actuació contra d'altres plagues forànies. La següent va ser el morrut de la palmera, amb igual èxit, ja que després de l'aclaparadora victòria vers el mosquit tigre no van tenir dubtes en sembrar de mascles modificats a tots els punts de la costa. I després del morrut, va venir el caragol poma, el cranc de riu americà, el silur, el musclo zebra, i mica en mica tota aquella fauna que havia vingut de fora i desplaçava la nostra. L'aniquilació de la plaga era neta, ecològica, ja que no escampava verins ni similars, i fulminant. De fet, en quant més ràpid fos el cicle biològic de l'animal més ràpida era la seva extinció.

Bé, com deia ha sigut una de les decisions més difícils de prendre, però la hi he pres. Ara a més l'he d'explicar als afectats, els meus fills, els meus néts.

Vaig agafar la copa de vi amb una ma i el ganivet amb l'altra i vaig fer uns quants "clincs" per tal de captar l'atenció i fer silenci. Cosa que no en va costar massa, doncs estàvem celebrant el meu vuitantè aniversari. La taula, llarga, donava cabuda a tota la família, fills, néts, les respectives parelles, i fins i tot algun besnét. Tots ells propietaris de l'empresa familiar restringida (ningú més n'hi tenia accions ni n'hi podria tenir) d'èxit mundial PME, exterminadora del major nombre de plagues pernicioses per l'home al món.

-Fills, i demés família. Avui us he de comunicar un fet lamentable relacionat amb l'empresa, relacionat amb la família.- Una remor es va deixar sentir per la sala i vaig esperar que es fes silenci per continuar.- Com us deia, un fet que ens afecta i del que ja n'he pres mesures. Mesures tristes, però que les havia de prendre. Com tots sabeu el meu avi va ser el pioner de PMI, modificant per primer cop l'ADN d'un mosquit i amb els resultats que tots sabem. No m'esplaiaré més en això. No sé d'on va extreure la cadena inicial, si la va trobar accidentalment en un cultiu de mosquits, si la va crear artificialment i després la va implantar, o si com suposo va furgar en els seu propi codi genètic per extreure'n un pedaç, però el fet és que he comprovat que tots nosaltres som portadors i vectors del codi PME de masculinitat in eternum, que com podeu suposar significa l'aniquilació de la humanitat en no més de vint-i-cinc generacions. Com podeu veure, des del meu avi, almenys, tota descendència ha sigut masculina, i a jutjar pels qui aquí som la progressió és com a mínim exponencial, dos fills, cinc néts, vuit besnéts ... I per part del meu germà -Tots hi van dirigir la mirada - una xifra similar.

-Avi, això no pot ser cert. Jo tinc dues filles ... -Va dir un dels néts i les mirades es van centrar en les dues nenes bessones de deu anys. Les úniques nenes del grapat de nens que hi havia.

-Si tens dues nenes, sols hi ha una explicació: T'ha posat les banyes. -Totes les mirades es van centrar en la dona del que dret mostrava orgullós les seves nenes.- Fes-te una prova d'ADN i ho comprovaràs. A l'empresa tens el laboratori i ja saps com es fa, que com la resta també vas estudiar biologia i genètica. -La dona va agafar les nenes pel braç i va sortir airada per la porta; que t'enxampin in-fraganti és una cosa, que et deixi'n en evidència davant de tothom ...

-Però això és terrible. - Va dir un dels néts. Calculadora en ma i hàbil com era en les equacions estadístiques no va trigar en predir l'extinció de la humanitat en poc menys de cent cinquanta anys.- La única solució és que ens esterilitzem.

-Bé, potser ens podem esterilitzar tots nosaltres. Però aquí ja em vist una prova d'infidelitat. - El pare de les nenes enfonsava el cap sota les mans com volent desaparèixer.- Qui diu que cap de nosaltres no ha tingut un fill fora de matrimoni? Sols que n'hi hagi un amb aquesta càrrega genètica el mal estarà fet. -Va dir un dels néts del meu germà.- No hi ha remei. Som culpables de l'extinció humana.

-Prou! -Vaig dir amb autoritat.- Ja us he dit que havia pres una decisió. Aquesta decisió comporta que nosaltres ens extingirem i el nostre llinatge, la nostra sang es perdrà, però la humanitat es salvarà.

-Bé, però com fer-ho? No podem controlar l'arbre genealògic en la seva totalitat, i menys tenint en compte que hi ha pogut haver infidelitats, descendents incontrolats.


-Coneixeu això? -Vaig dir traient-me un pot de vidre de la butxaca. Un eixam de petits insectes alats, negres amb ratlles blanques a les potes volaven a l'interior o bé reposaven al vidre. Eren mosquits tigre. Tots els havíem vist en els pòsters de l'empresa, i a la seva documentació històrica.- Aquests petits insectes, responsables de la nostra prosperitat, seran els responsables de la nostra extinció. Els he modificat amb una genoma diferent, que actua i reacciona amb el nostre i que provoca una reacció al·lèrgica total. Gairebé la mort instantània a tot ser que tingui la cadena PME en el seu ADN. Per altra banda, l'he dissenyat per que sigui immune al nostre sistema d'extinció. Així que -Vaig obrir el pot de mosquits a la sala, conscient com era que allò no significava sols el meu suïcidi sinó també la mort del meu germà, els fills, els néts, ... Una càrrega moral indiscutible- conforme aquesta petita plaga es vagi estenent, anirà acabant amb tot rastre del perill que representem nosaltres a la resta. Hi ha un dubte que sempre m'ha assaltat, és possible que aquesta modificació genètica arribi per causes naturals a qualsevol espècie? Potser a totes les espècies? Potser ja va arribar als dinos .. - Em vaig dur la ma al coll, un dels mosquits m'havia picat i el meu sistema immunològic provocava un brutal xoc anafilàctic que en inflar-me les amígdales feia que se m'obstruís el pas d'aire als pulmons i m'ofegava sense poder-hi fer res. Amb el darrer alè vaig observar el meu voltant i vaig comprovar com els meus fills, els meus néts i d'altres també es desplomaven. Alguns van provar de fugir, però no calia tenir-hi cura, els mosquits tigre tard o d'hora farien la seva feina. Molts ja havien sortit volant per la finestra.