OPA hostil al planeta Terra

-Ja són aquí. - Va dir amb cert regust amarg. Quan vénen aquests taurons de la borsa vol dir que les coses ja no tenen remei.
-Sí, fes-los passar. - No calia demorar el que era inevitable, en quant més aviat passessin el tràngol millor.
Sols que aquests executius bursaris no es dedicaven a comprar empreses en davallada per a vendre-les a bocins i fer-se immensament rics en el tràfic de porcions, no, aquests feien el mateix amb planetes, sistemes, galàxies... Quan un planeta entrava en espiral de decadència hi havia un moment, un punt d'inflexió, un marcador que determinava si hi havia possibilitats de sortir-ne i tornar a remuntar o no. Quan no s'assolia els taurons ràpidament feien acte de presència.
-Què ha sigut ..? el canvi climàtic..? - Va preguntar desconsolat.- Potser encara hi som a temps, si ens doneu més temps ...
-No, hem fet números i els comptes fa temps que no surten. El canvi climàtic ... D'aquests n'heu tingut tants que no sé ni per què té nom. L'hauríeu de dir l'habitual canvi climàtic, ha ha. -Va riure la seva pròpia gràcia.- El que passa és que us veu aferrar en controlar el clima com a darrera mesura per tal de no sobrepassar la barrera de l'indicador, i amb això l'únic que aconseguiu és endarrerir els efectes, però la veritat és que no hi ha volta de fulla.- Va presentar uns gràfics.- Veieu?
-Aleshores?
-Doncs mireu aquí. -Va assenyalar un marcador en els gràfics.- Ho veieu? La pèrdua de diversitat. És la pèrdua de diversitat el que porta aquest planeta al fracàs. Al no haver diversitat ... el següent és la riquesa genètica ... i després ...
-Sí, ja, l'extinció.- Va fer una pausa.- I si no signem?
-El que vulgueu. Vosaltres sou els propietaris, si la veneu teniu l'oportunitat de començar en un altre lloc o viure de renda en algun món més petit. Si no ho feu, els números canten ... us enfonsareu amb ell.
- I els administradors? i la resta? -Va demanar preocupat.
-Els administradors!!!? Amb lo bé que ho han fet -va dir de forma sarcàstica- que els bombin! La resta potser seran re-col·locats. Sí més no ara hi ha demanda arreu.
Va mirar la resta del consell esperant algun signe, alguna oposició, però no la hi va trobar. Va sospirar i amb el cap baix va dir - On s'ha de signar?
-Aquí si us plau. - Hi va posar al davant un tetraedre de pedra negre.
El darrer dofí d'aigua dolça del Yang-Tse va emetre un ultrasò i el tetraedre va canviar de color. En pocs dies tots els cetacis de la Terra serien portats al planeta Deumétrion, molt ric en aigua. A continuació el planeta Terra serà desballestat i venut en divisions segons demanda de mercat.
-Per cert -Va preguntar el tauró.- No vareu fer quelcom similar en un altre planeta d'aquest sistema?
-Sí, a Mart, vàrem fer dur l'aigua d'allà cap aquí. En quaranta dies es va quedar sec. Què en fareu d'aquesta?
-Se'n va cap a Venus ... hi ha moltes possibilitats que l'usin bé. Bé, el cert és que sempre a l'hora de la veritat taurons i dofins ens entenem prou bé.
Després, un cop van sortir per la porta un tauró li va dir a l'altre -Contacta de nou amb els humans que hem d'enfonsar un altre planeta a Orió.
-Sí que són bons aquests. Jo diria que els més ràpids en degradar un sistema complet.
-I barats,i barats!