Cel, cossos i flames

Un relat de: ROSASP

Petons perifèrics resseguint
l'òrbita invisible del desig.
Fregant amb els llavis
la gravitació d'un somni.
Amb la llengua tèbia
d'un delir humit...

Pintant els silencis amb degotalls
de llums que el cel dibuixen,
bufant el sospir d'un misteri
que espurneja dins del foc.

El tacte dels teus ulls
m'omple de carícies i
sento el pols accelerat
contant els segons,
en que els nostres cossos
esborrin distàncies...

La posta de sol esclata
en un mar de flames
per fondre's entre abraçades
amb el ventre de l'horitzó.

Just aquest moment
que amb força batega,
amb ales de fada
recull la carícia de tots els colors.
Sentim els estels que llepen golafres
un crit que s'enlaira, ja sense retorn...

La lluna pentina amb els dits eteris
reflexes de vida, eternes passions.
I acaronada pel setí de la negra nit,
deixa anar salvatge el més llarg udol.









Comentaris

  • cel en flames, flames fins al cel[Ofensiu]
    Aquarela | 20-02-2006

    Molt bé, aquest joc de sensacions plàstiques: Pintar el silenci amb degotalls de llum...
    un mar que esclata en flames...
    carícies de tots els colors... qui no les voldria?

    Una pinzellada blau cel per a tu,
    Aquarela

  • hola!![Ofensiu]
    vent | 08-09-2005

    Eii, mltes gràcies pel comentari!! li he preguntat quin poema et podia comentar, a ma germana, i m'ha dit que tots li agraden molt, però que aquest de: Cel, cossos i flames, li havia sorprés molt. Bueno, petons!!

    gemmi^^

  • vida en estat pur[Ofensiu]
    quetzcoatl | 07-08-2005 | Valoració: 10

    Sense contaminació, només bressolat per aquest jaç de paraules que pinten aquest esclat de vida.

    Fantàstic, Rosa.

    Una abraçadassa,

    m

  • Quimera | 04-08-2005 | Valoració: 10

    M'ha donat la sensació de llegir una poesia suau i plena d'encant. Sense versos bruscs ni forçats.
    Sembla que a mesura que llegeixislel poema, llisquis per un camí de sentiments que dibuixen un somriure i un desig alhora.
    Espero llegir-te sempre que tingui una estona.

  • Postes de sol...[Ofensiu]
    Guspira | 04-08-2005

    uau!! Rosa em deixes bocabadat!! No deixes d'escriure versos i versos i tots ells deixen volar amb subtilesa els matisos de la teva ment... perfectament escollits!
    M'encanta com descrius el moment del dia... el vespre que es converteix en nit... les postes són precioses... si... però per mi... la seva bellesa neix en el fet que a l'instant la nit apareixerà, donant pas a l'eterna Lluna i a la màgia de la foscor endolçada pel tímid resplendor que ens reflexa la lluna.

    Una abraçada!

  • Sensualitat subtil i lluent...[Ofensiu]
    Maragda | 27-07-2005 | Valoració: 10

    El capvespre bategant, incandescent, s'endinsa en la foscúria de la negra i vellutada nit... quanta màgia hi ha als teus mots! Escrius l'amor amb els dits plens d'autèntica venustat. No cal dir res explícitament, ho dius tot d'una manera tan subtil i alhora amb tant d'esplendor, que llegint i rellegint et meravelles inevitablement.

    ...La posta de sol esclata
    en un mar de flames
    per fondre's entre abraçades
    amb el ventre de l'horitzó...

    El teu lirisme es de veritat sublim Rosa! Me n'han agradat tots els versos d'aquest poema, però potser aquests són els que m'atrapen més fermament.
    Et felicito de tot cor! Et mereixes tot el que t'arriba i més!

    Una abraçada!

    (P.D. En quant al premi de poesia, no pretenia ser indiscreta, perdona. I no, no ens referim al mateix. Jo creia que es tractava dels Bertrana, als quals assisteixo cada any. Però, si em dius l'hora i el lloc vindré i així ens podrem conèixer que em farà molta il·lusió. Si vols fes-m'ho arribar a qualsevol de les adreces que tinc anotades on hi hauria d'haver la meva biografia i t'explicaré què se m'ha acudit referent als Bertrana.)

  • UN GRAN TERRABASTALL !!!.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 25-07-2005 | Valoració: 10

    El tacte dels teus ull...

    ...deixa anar salvatge
    el més llarg udol.

    Només de pensar en aquestes escenes de
    passió ... uf !.

    M'ha agradat molt. Un petunet.

  • La sensualitat més Física[Ofensiu]
    Jofre | 24-07-2005 | Valoració: 10

    Rosa,

    Bellíssim.

    Aquest poema hauria de ser un epitafi, una ensenya sempre onejant en qualsevol facultat de Física i d'Amor del món.

    És una descripció que sedueix els termes més científics i els retorna al seu àmbit correcte i natural: el de la bellesa i una sensualitat explícita inefable.

    Fins i tot el darrer udol és el so, amb una força immensa.
    Travesses l'horitzó, esborres les distàncies, en segons -en moments- que hi ha entre el cossos.

    Realment acceleres els sentits, Rosa, i llavors res és perifèric ni invisible.

    Tot gravita en un punt de llums en el cel, i ben tangibles.

    Tot orbita en el teu art exquisit. És sublim... i Newton, es feu poeta.

    Una abraçada.

  • magnífic el títol...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-07-2005 | Valoració: 10

    la idea, el paral·lelisme "cel, lluna, nit, cossos, sexe"... i meravellós tot el poema...
    de l'inici a la fi, sense talls ni coses rares, amb unitat, portat amb suavitat fins a l'èxtasi negre de la nit i el plaer...
    pinzellades de sexe fetes amb dignitat, amb mà mestra, aconseguint que la idea brutal no embruti la seda del poema... un incendi sense cendres, un desig aconseguit sense cremar més que les ànimes...
    ànims, segueix escribint, fent-nos gaudir de bona poesia...
    una abraçada!

  • jolin!!![Ofensiu]
    tramuntana | 19-07-2005 | Valoració: 10

    magnific Rosa!! m'encanta!! ja feia temps que no escribia ni llegia res de a web!! moltes gracies pels teus comentaris!!

    P.D: aa i que tal la teva filla? segueix escrivint? em podries donar el seu seudònim? es que tinc molta mala memòria!! i m'agradarian llegir el que escriu!
    dona-li records!!! un ptonet!!

    lauri^^

  • Ostreeees![Ofensiu]
    Henry | 19-07-2005 | Valoració: 10

    ...aixo es mereix tots els meus elogis. Aquest poema transmet una intensitat infinita! M'he perdut amb la boca oberta en cadascun d'aquests versos que pinten fidelment la imatge d'una nit d'aquelles que es viuen pocs cops a la vida...d'aquelles que t'acceleren el pols...

    Em trec el barret!
    Enhorabona!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

619731 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")