Cega passió

Un relat de: Atticus
Sóc jardiner, sempre ho he sigut. Prop de ma casa, baixant de les terres altes, hi ha un jardí prohibit propietat d'una família ben aposentada i coneguda entre les més riques de la contornada. Tenien tants diners i tantes propietats que s'havien oblidat d'este terreny tan bonic que restava abandonat. Aquest edèn restringit m'atreia com ho fa la terra fèrtil a la vida. Cada dia, en secret, fins que es convertí en una rutina agradable, visitava el jardí. El cuidava com si fóra meu. El roser prompte es va apoderar de la majoria de les meues atencions, en brotaren flors amb els colors del paradís. Lentament i amb molta cura, el jardí cresqué sense patir malalties perilloses. L'olor que es quedava en el paladar en respirar-ne l’atmosfera era com estar en la glòria dels sentits. Una rosa, de color rosa, destacava per damunt de tot. L’aroma que feia m'escalfava el cor, les nits llargues d'hivern. Quan l'estiu era present amb tot el seu furor caient a plom, el seu alè refrescava com un oasi en un desert. Era la joia del jardí.
Les obsessions són traïdores. La vocació em va cegar el seny. Era tal la fixació que tenia, tal el meu frenesí, que vaig oblidar. Passava més temps preocupant-me que no li faltara de res, que res impedira que cresquera, que lluïra bella i radiant, que no vaig veure que em distanciava, deixant-la, sola. Inconscientment, amb bones intencions la vaig descuidar. Ella oferia amor, amor cru sense sentimentalismes. Que estúpid vaig ser, a l'actuar de manera sobreprotectora la vaig tancar en un miratge. Buscant un desig, no em vaig adonar que vivia amb ell. Quimeres enganyoses em taparen els ulls. No vaig saber distingir-ne les llàgrimes, creient que eren gotes de rosada.
Aprendre del sofriment és dolorós, sempre tens present tots els errors. Ara, ja no estàs ací, fa temps que marxares, no vaig arribar a temps per a demanar perdó, i, en la mateixa terra on la vaig veure marcida, reposa la meua ànima, però no, el meu cos. Ets una espina clavada en el cor.

Comentaris

  • Jardí poètic.[Ofensiu]
    Nil | 02-04-2019 | Valoració: 10

    M'encanta la descripció del jardí d'aquest relat. La teva ànima jardinera es reflecteix en cada paraula que vas emprant. He estat llegint-te un xic d''ací un xic d'allà, de tot el que has anat penjant, i me n'he adonat que ets una persona super passional i això diu molt de tu. Això si, els teus poemes em semblen llargs en comparança a la teva concisa prosa poètica. Serà que jo sóc super concís alhora de fer un poema? Esser-ho tant ratlla la paranoia poètica, t'ho dic, jo que acabo sempre amb mal de cap. Salut, Nil.

  • Moltes gràcies!![Ofensiu]
    Atticus | 18-02-2014

    És un relat al que li anava doant voltes...i m'ha eixit este jardí...

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 18-02-2014 | Valoració: 10

    Un relat que denota una gran sensibilitat . M’’ha agradat la narrativa tan poètica que has emprat i el paral•lelisme tan ben amagat com aconseguit.
    Una abraçada

  • Moltes gràcies!![Ofensiu]
    Atticus | 09-02-2014

    Moltes gràcies Aleix per les teues paraules.

  • Narrativa en espiral[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-02-2014 | Valoració: 10

    Un relat preciós! Comença amb unes descripcions i un to narratiu prosaic que enamora. Però de mica en mica, talment com va creixent un roser, es va capgirant i el relat pren un to d'incògnita que acaba fortament amb la darrera frase. Un relat magnífic! Una abraçada.

    Aleix

  • Narrativa en espiral[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-02-2014 | Valoració: 10

    Un relat preciós! Comença amb unes descripcions i un to narratiu prosaic que enamora. Però de mica en mica, talment com va creixent un roser, es va capgirant i el relat pren un to d'incògnita que acaba fortament amb la darrera frase. Un relat magnífic! Una abraçada.

    Aleix

  • Rutina[Ofensiu]
    Atticus | 09-02-2014

    Recordar que l'ús, només que ;) demnes el poc que hi haaaa...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

92 Comentaris

29684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana