Casos de superació traumàtica mitjançant la cirurgia estètica, pel Dr. Restòful

* Canvi de sexe

En Faloni era un tipus molt curiós. No és que fos xafarder o diferent, no. És que era net i polit com una patena. Sempre havia d'anar immaculat i ho netejava tot al seu pas. Acurat i meticulós. Per això mateix no li agradava gens veure el seu aparell evacuador-reproductor cada cop que anava a orinar. No li agradava gens. El trobava fastigós, li feia mal als ulls i apartava la vista per no veure'l. Als urinaris públics li esgarrifava la remota possibilitat d'ataüllar els aparells dels companys miccionadors del costat, era dels que miren al sostre.
El pacient no acabava d'entendre com la mare natura va fer servir el mateix conducte per dues funcions tan completament diferents: per eliminar residus i per donar vida a un altre ésser humà. Dues funcions pràcticament oposades, una tan repugnant i l'altra tan vital i elevada. Li semblava una cruel burla del genuí fabricant que havia dissenyat l'invent. Un riota, un contrasentit, un error imperdonable.
Per això, conseqüent amb les seves cabòries, va decidir operar-se.
Ara té la titola cinc centímetres damunt del forat del cul de manera que qualsevol cosa que hagi d'evacuar només ha de seure al wàter sense risc de veure la immundícia líquida abans tan evident.
Ha escrit un llibre, el Kamasutra Plus, amb postures inimaginables abans del seu canvi de sexe.


Complements intercanviables

A l'Oniald no li agradava gens el seu nas d'àguila. Boterut, ganxut i omnipresent.
En canvi tenia un melic perfecte. Un oval meravellosament sensual, centrat i amb un perfil d'una definició de manual.
Pel pacient, la incongruència de l'existència humana quedava rotundament demostrada en aquest fet. Una obra d'art, una meravella de la natura quedava pràcticament oculta la major part del temps a tota la humanitat. En canvi, una protuberància llardosa com era el seu apèndix nasal estava a la vista de tothom que la vulgues veure. Quin contrasentit de la natura!
Va decidir ser honest amb els seus principis estètics i existencials i es va operar.
Ara tothom pot veure el melic més fantàstic del món al bell mig de la seva cara. I gràcies als avenços tecnològics, sense botonar-se el penúltim botó de la camisa sempre pot treure el nas i olorar el que faci falta.

Trauma en estudi

Ahir em va venir a veure el Sr. Miralou. Aquest pacient és propietari d'uns testicles impressionants que li molesten quan camina i li enceten l'entrecuix. En canvi té unes orelles endarrerides, petites i punxegudes que no li agraden gens...

Dr. Restòful (Cirurgià)