Carta d´un fill no nascut a la seva mare

Un relat de: helena

Hi ha dolors fluids i sagnants,
interns i amagats,
hi ha mort dins la vida,
i una subtil crueltat de la pròpia carn,
i uns ulls tancats per sempre,

Un no respirar i no voler viure,
un mur impenetrable,
em deixo morir aquí, dins d´ella,
mentre riu i tremola,
mentre dorm, tranquil.la,
la meva dolça mare.

Et deixo fluixet perque no ploris gaire,
només una mica en senyal d´uns dies llargs,
plens d´amor i il.lusions.
Plens de nosaltres.
Una llàgrima, però només una, mare.


al cap i a la fi, el teu fill estimat.

Comentaris

  • Hi ha mort dins la vida...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-05-2006

    Tendra i alhora punyent la visió d'aquest fill que no arribarà a néixer i es va apagant lentament.
    Sempre he pensat com i què deu sentir el fetus dins de la mare, dins d'aquell món tan càlid i petit...
    Sensacions que el fan somriure, angoixes que el neguitegen, carícies que li donen caliu travessant dolçament la pell del ventre, paraules que arriben com un aleteig.

    Aquest poema em fa pensar en tot allò que mort contínuament, des de les cèl·lules més petites fins al somnis més preuats.
    Hi ha mort dins la vida en aquest cas no és només una metàfora d'aquest continu cicle vital, sinó les vibracions fetes paraules d'un fill que es sent morir dins la panxa de la mare.

    Una estimació difícil de descriure, que has deixat lliscar plena de matisos.

    Fins aviat!


  • M'AGRADAT[Ofensiu]
    meral | 01-05-2006 | Valoració: 9

    M'agradat, l'he entés i m'ha possat una mica trista perque jo he tingut dos abortaments. És un poema tendre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: