Carta a la mare

Un soldat has parit, mare,
deixant que se’m emportin
al front per anar a lluitar.
No fa gaire que jugava
al carrer amb els meus amics,
volia ser cap de tropa
i apressar l’enemic.

L’enemic és la pàtria, mare,
això no m’ho vas pas dir.
I m’han fet un tatuatge
amb tinta d’odi al meu cor
i enganys vestits d’uniforme
i medalles, i galons

On vas dir que era el cel, mare,
si l’infern es tan a prop?
No vull que em regalin bales,
ni ser el soldat mes valent,
dels tancs que en facin ferralla,
de broma vull el fusell.

Perquè fer una guerra mare?
perquè matar i morir?
si de por ja moro, mare,
que la por em dona més vida
i aquella que tu em donares
em durà aviat a la mort.