CARGOL

El camí és ample. A un costat, bardisses i herbei, a l’altre, només herbei,
Camina amb el pensament embotat per dues situacions incompatibles. En un plat de la balança l’estabilitat de vint anys de matrimoni i a l’altre el romanç estrenat entre companys d’oficina. La balança oscil•la sense aturar-se a cap dels costats.
Li crida l’atenció una ratlla a terra que traspassa el camí i s’atura. La bava d’un cargol deixa sobre el sol terrós la traça de la seva trajectòria una mica erràtica. Ha pres una decisió i s’hi esforça. Li falta una mica més d’un pam per arribar a l’altre costat.
Es mira el cargol amb un somriure sorneguer als llavis «Il•lús, que et peses que hi trobaràs a l’altre costat que no ho tinguessis?»