Cares de Cera

I el que semblava un joc, un repte personal més o menys capriciós, esdevé poesia! i deliciosa, per cert!

El poema, especial, sorprenent, delicat, atraient, em provoca: es recargola davant els ulls a cada lectura, i li descobreixo textures diferents, ombres més tènues que en la primera passada, girs més marcats que en la lectura inicial.

Veig que t'agrada jugar amb les paraules... podríem formar un club, jajaja!

T'envio una abraçada en mig d'un dia blau,
Unaquimera

però fa ganes de llegir-lo una vegada i un altre, cada pic si troben nous matisos ...

Bon poema! M'ha agradat molt la teva experimentació.. et felicito.

Pols
tèbia
cria
pols.
Lluny
queden
cares
grises.

Sense
nom,
cossos
blancs.
Cera
vella,
balba,
morta.

Felicitats per aquests curts versos d'intensitat ample i boniques imatges. També per tots els teus èxits, i pels que vindràn.

-Filladelvent-

Tens traça a l' hora de composar poesia, saps jogar amb els conceptes i al mateix temps amb la profunditat i la sensibilitat... Continua fent aquest camí introspectiu! Que la teva poesia esdevingui universal... i que tota la gent del Lluçanés pugui dir: de les nostres terres... ha nascut un magnífic company trobador. Es ell, l' inconfundible i entranyable Vicenç Ambrós i Besa. Daniel Vila et saluda.

Hola Vicenç,
Acabo de llegir el teu poema monosílab i al veritat és que m'ha encantant.
Li dones un aire nou i fresc, amb una intensitat pròpia dels haikús.
Si d'una cosa n'estic segur és de què llegir i descobrir nous poetes a relats és tot un plaer.
Felicitats Vinceç i deixe'm que et digui que les cares que tot sovint ens semblen de cera, realment ho són.

Un brindis per haver-te descobert i un altre per les nostres poesies,
Roda03

miro
et
llegeixo
penso
coi
bon
escrit
fa
dies
que
no
comento
hola
com vas
estic
aqui

Bonic poema, original, es llegeix de pressa.
Una abraçada
Glòria

agrair-te els teus comentaris tan acurats, tan precisos.

M'has deixat sense paraules amb aquest poema. Tan diferent, tan especial, tan increible.

No puc més que deixar el meu barret estès a terra, i empetitir-me una miqueta més.

Una abraçada!

Salz.

aquest poema... una tesi poètica a l'humil monosíl·lab, al ritme, a la musicalitat, a la indefinició poruga, a la bellesa de la llum, a jugar a dir sense obrir de bat a bat les paraules, deixant part de la seva intimitat i misteri...
un menjar preuat per a un sibarita de la bona poesia...
una abraçada, mestre!
PD. el teu comentari a un poema meu = magnífic, bestial!!!

Un poeme molt bonic i força treballat.
No se com tu es fet, en tant poques paraules dirnos el que dius.
Moltes gracies per el teu comentari, m'agradat tant o més que el meu poeme.
Una abraçada.