Captivar-te

Traieu-vos el dol Maragda que el vostre somriure no ho vol.

Llegiu un poema d'en Francesc Parcerisas, del seu llibre Focs d'octubre que parla d'una noia que es diu... (ves per on: Nausica).

Bé, ja el coneixeu ben segur.
Si vós ja sou Reina i Univers!
El Vostre Rei em farà exiliar per sempre i jo sóc només un modest vassall.
És el que voleu? Digueu-m'ho, doncs, encara que vestiu de dol.

Rebeu una afectuosa abraçada!

Maragda,

Fínnia és Finlàndia, en sentit estricte, però per mi és un nom de dona.
Efectivament, potser és la clau del poema. Vés a saber... ;-)
En tota la teva descripció ets extraordinàriament clarivident, cadascú que ho interpreti com vulgui, però els paral·lelismes que tu insinues són a recer del que jo pensava.
Hi has trobat un contingut trascendent, místic, pregon i, alhora, eteri, molt teu.

Ja ho veus, els teus comentaris també ho emmolseixen tot.

Les teves obres sí que són uns pilars bàsics per entendre com enomorar les paraules i bastir palaus immensos. Ja t'ho han comentat els nostres companys i companyes, amb un encert magnífic.

Realment ens captives i em captives, llegint els teus miracles de pulcritud.

Convé llegir-te en veu alta. És un humil suggeriment.

Recitar-te, com un ràpsode; i cada vegada descobriria matisos nous que revelen com d'ametent, n'estàs, en desvetllar-nos a tots i a totes. Treure'ns les noses i simplement llegir meravelles.

Ets un univers singular, de cultura i tendresa.
I amb ànima: prodigiós.

Tant de bo, algun dia, tothom aprengui a llegir i escriure, sense temences ni perjudicis, com tu, ben lliure.

Sóc del parer, que convé dir les coses quan convé, quan encara ens podem convertir en tot allò que calgui, seduint amb el gest i la paraula.

Bé, Maragda, delerós t'espero, fins i tot, més enllà de Fínnia.

Tu també camines sota fulles argentades? Bellíssim.

Salutacions.
:-)

Els dos comentaristes que em precedeixen ja t'ho han dit tot. És meravellós el fons i la forma, el missatge i el llenguatge per transmetre'l. Felicitats! Dóna pau llegir-lo per després entendre la seva bellesa implícita.
I també et felicito per l'apunt de la teva biografia..... en línia amb els teus relats! No sé què escriuràs quan aconsegueixis besar el contorn de l'ombra de la perfecció!
Un petó.

realment és molt captivador, tant pel que se suggereix com pel llenguatge que utilitzes... un relat molt bonic

I aquí jec, feliçment captiu, degustant golafre l'ambrosia de les paraules que ofrenes, delectant-me amb la contemplació de les formes que prens, sentint-me segur, a refugi, sota l'escalf de les teves ales... perquè, tu voles, no és cert?

Amb les teves paraules, pots captivar a tot aquell qui et proposis!

I crec que ja li has degut veure la cara a la perfecció, perquè sembla que treballeu juntes!