CAP DE SETMANA

Un relat de: Rubba Bertanero
Aquell viatge llàmpec a Barcelona havia estat una bona decissió. Era una Aries impulsiva i, sabia que quedar-se a París no hagués estat assenyat. En la seva retina mantenia les imatges del seu promès tumbat sobre la taula de l´oficina mentre el seu company de feina el refregava. Amb la quantitat d´homes que li anaven al darrera i havia arreplegat el més imbècil!.

Va ser divendres al matí que va decidir agafar l´AVE i plantar-se a Barcelona per posar terra pel mig. el mòbil li havia sonat vàries vegades, era ell. La darrera vegada just quan pujava al bus turístic per que la portés fins a Plaça Catalunya. Aquell cap de setmana no agafaria cap trucada, es pot perdonar una infidelitat, però que te la faci amb un altre home, això no té ni cap ni peus, una pot lluitar contra una altra que sigui com ella, però contra un home era picar sobre ferro fred.

L´autobus va parar a Plaça Catalunya, al davant d´uns grans magatzems de "tall anglès", era tard. Va poder esquivar al vigilant de la porta que ja no deixava entrar ningú, i es va enfilar escales automàtiques amunt fins a la 6ª planta, no necessitava res especial però no volia pensar i allà es distreia. Mentre es passejava per la zona d´oportunitats va sentir la necessitat d´anar a fer un riu. Les dependentes ja tancaven caixa i ningú es va adonar de la seva presència.

La cervessa mig calenta, comprada a un paquistanés es va fer notar i va agrair trobar uns serveis nets per primer cop aquell dia. Es va entretenir en retocar-se el maquillatge, potser massa estona. En sortir dels serveis, les llums de la planta estaven tancades i ja no hi restava ningú, tan sols quedaven aqui i allà les llums tènues d´emergència. Va desfer el camí que l´havia portat als serveis fins arribar a les escales mecàniques que havien deixat de funcionar. Va haver de baixar amb cura els graons metàl.lics vigilant que la punta fina del taló no es perdés pels forats de les escales. A la planta de roba femenina no es va poder estar de mirar uns vestits que quedaven al costat de les escales.

Mirava i remirava els vestits quan una veu a la seva esquena la va sobresaltar:

-Què macos, ehh??!

Es va girar d´un salt, una llanterna li il.luminava la cara, i, mica en mica, la va anar resseguint per tot el cos, va sentir-se observada i repassada baixant pel coll, cap els pits, la cintura i com el punt de llum baixava per la seva estilitzada cama dreta i tornava a pujar per la seva cama esquerra fins a situar-se en un punt indeterminat de l´espai situat a la seva esquena.

- Te´l vols probar?

Ara la veu havia cambiat el tó, en la penombra de la llum va poder veure un membre de seguretat, tot i no entendre el que li deia, pel gest va intuir la situació, i la invitació. Total, ella no hi perdia res, va dir que sí. Va fer "oui" amb el cap. El membre de seguretat li va fer un gest per indicar-li el camí de l´emprovador, tot un detall que no la fés cambiar allà mateix al davant d´ell. Mentre caminava pel passadís, notava la mirada d´ell clavada a les seves natges, va decidir caminar exagerant els moviments dels malucs, i que el seu cul ondulés en un moviment insinuant i provocador.

Va entrar a l´emprovador, es va treure la mini que portava i va deixar les calces al terra, va veure com un peu, de gest ràpid, se les emportava cap enfora. s´havia quedat sense. Es va col.locar el vestit que li quedava ben arrapat al cos i va decidir oblidar-se també del sostenidor. En sortir va veure aquell home olorant les seves calces, la va fer sentir morbosa aquella situació.

Li va fer una senyal que s´apropés, es van mirar als ulls i hi van seguir els llavis. No els va fer falta parlar, la única llengua que necessitaven per entendre´s era la que estaven fent servir l´un amb l´altre, va notar les mans d´ell arrapar-se a la seva cintura i com li modelaven el seu cul apretat.

Aquella situació la estava sobrepassant, just quan més s´estava escalfant va notar el tacte fred del ferro de les manilles als seus canells, ara era la seva presonera.

Se la va emportar a la planta de roba de llit, i la va tumbar en un que tenia un forjat de ferro a la capçalera, allà hi va lligar les manilles, amb les mans que quedaven estirades per sobre del cap. Ell li va tornar a fer saber amb la seva llengua enfonsada a la seva boca que estava disposat a menjar-se-la tota. Va sentir com unes mans fortes i segures estripaven aquell vestit i deixava el seu cos nu a la vista d´aquell home, al qual entreveia mig despullat en la penumbra. va sentir com les mans li dibuixaven el cos, li acariciaven els pits, i baixaven lentament fins a fregar-li el pubis. Llavors, tot seguit, va començar a sentir que el camí recorregut per les mans, ara el resseguia la llengua d´ell, ella es deixava portar, no podia fer res més.

La llengua la repassava de dalt a baix, fins que es va perdre entre les seves cames, va recordar com li havia olorat les calces, i això encara la va excitar més, ara el disfrutava ben endins amb la seva llengua, notant com l´assaboria tota.

Va desitjar que la llepés molt més endins, fins desfer-la tota, mentre notava com els seus pits endurien fins a punt d´explotar. Llavors va començar a gemegar en francès, i això va provocar que s´accelerés el moviment de la llengua, provocant-li un agradable estremiment per tot el cos, se´n va anar com feia temps que no recordava.

Volia sentir tota aquella virilitat que veia en la penombra. Volia que aquell garçon li deixés assaborir el seu membre, ell li va apropar als seus llavis, ja sense pintallavis, i ella li va començar una deliciosa fel.lació, el millor francès fet per una francesa, la llengua lliscava amunt i avall d´aquell membre erecte, altiu,robust,agraït de que l´amanyaguessin. Ella el mirava a la cara, veient el que provocava la seva maniobra i dient amb un fil de veu: Je suis innocent!

Quan ell es va escórrer a la seva boca, ella va sentir-se un altre cop ben calenta i excitada. Ell la va deslliurar de les manilles, i es va tumbar al seu costat mirant com ella es masturbava energicament.

Mentre, el seu mòbil seguia sonant, amb melodies d´un arrepentiment que arribava massa tard.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com