CAP A MART... (CAP. 4) TECNOLOGIA PUNTA

TECNOLOGIA PUNTA
Octubre de 2011

“Quatre dels vuit millors centres de recerca d'Espanya són a Catalunya”
Titular d’“El Periodico” durant l’octubre de 2011. Res més per posar-nos galons davant de tots els països que volien saber si tiràvem endavant els nostres plans o no.
Per exemple:
Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS),
 “A principis de 2004, el Ministeri d'Educació i Ciència (Govern espanyol), Generalitat de Catalunya (Govern local català) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha pres la iniciativa de crear un Centre Nacional de Supercomputació a Barcelona. BSC-CNS (Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació) és el Fons Nacional de Supercomputació a Espanya i es va constituir oficialment l'abril de 2005. BSC-CNS gestiona MareNostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa, situat a la capella de Torre Girona. La missió del BSC-CNS és investigar, desenvolupar i gestionar tecnologia de la informació per tal de facilitar el progrés científic. Amb aquest objectiu, la dedicació s'ha tingut especial a àrees com ara Ciències de la Computació, Ciències de la Vida, Ciències de la Terra i Aplicacions Computacionals en Ciència i Enginyeria”.
 En realitat on s’ubica el super-ordinador, té al costat una trapa o portella on a l’obrir-la, baixant unes escales, et porta al macro-ordinador de la Missió, anomenat “wall-e” (en honor al petit robot de la película del mateix nom). Hi ha una persona encarregada de tenir cura d’aquesta màquina, del seu bon funcionament depenia tot el procés i cura de la missió, en ell teníem totes les esperances del seu bon servei.
Connectats amb el super-ordinador, transmeten les dades post-electorals de la nit del mes de novembre del 2028.

Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), a Madrid
 “El ICMAT és un institut mixte d’investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i tres universitats de Madrid amb els següents objetius:
 Qualitat de l’investigació d’alta matemàtica.
 Estimular l’investigació interdisciplinaria i explorar nous contextos pel seu ús a les ciències bàsiques i a la indústria, amb un ull posat a les seves aplicacions a la societat de la informació contemporánea.
 Proporcionar la formació doctoral i post-doctoral competitiva a nivell internacional.
 Servir d’interlocutor entre la comunitat científica i els sectors tecnològics, industrials i financers.
Tota missió a qualsevol lloc de l’espai porta a resoldre quantitat immensa de problemes matemàtics.
A Madrid, on estava ubicat venien molts cops visites d’ambit polític i clar hi havia aplicacions que feien possible que qualsevol visita parlamentària o polític despistat volia ficar el nas, aleshores se li presentaven programes adients a l’ocasió i en cap cas veien el que realment estava realitzant.
D’aquest ordinador depenia que l’ambit polític i del Govern espanyol no treiessin l’aigua clara de la situació. Si decidiren fer les obres de la pantalla parabólica aprofitant l’espesura del pantà de Sau, fou a conseqüencia d’un programa digital que connectava les càmeres del satèlit que ho estava filmant i que de tal manera retocant-lo en un parell de segons abans, aconseguia que la transmissió i la visió fós a l’hora i tot gràcies al super-ordinador que està instal•lat en aquest Institut.

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), a Castelldefels.
 ”La llum, concretament la llum làser, s'ha convertit en una de les eines fonamentals per a l'avenç científic, tecnològic i econòmic en moltes àrees, que van des de les telecomunicacions i Internet fins a les ciències de la vida i la salut, el medi ambient i l'entreteniment. A l'ICFO avancem les fronteres d'algunes d'aquestes àrees, com la nanofotònica, l'optoelectrònica, la biofotònica i l'òptica quàntica”.
 Es molt important durant els transcurs del viatge la comunicació entre la nau i la Terra, molts instruments ideats en aquest Institut són primordials, l'òptica, el làser i tantes altres coses que allà s’investiguen són crucials en el viatge i faran fruit a l’hora de l’arribada i instal•lació de tots els mòduls, instruments, aparells de suport que es portaran a terme a la base que s’instal•larà a la superfície de Mart.
 La investigació del sistema KFS es va dur a terme en aquest Institut i a hores d’ara encara s’està perfeccionant. Es creu que de tenir llest aquest sistema uns anys abans no hagués ocorregut el desastre de l’Estació Espacial, on al tallar-se totes les comunicacions per manca d’energia, ningú va poder contactar amb els integrants de l’Estació i ningú des de la Terra va poder saber mai el que els passava a dins.
 Un altre projecte que va sorprendre per part d’aquest institut va ser un invent que va revolucionar els sistemes de seguretat de totes les empreses. Al principi dels anys 2010 i cap endavant va haver un augment de robatoris a les empreses i les asseguradores es van capficar en els sistemes de seguretat. Els lladres en aquell llavors sabien molt bé com treballar, quan arribaven a l’empresa en qüestió l’estudiaven per fora, obrien un forat pel sostre o la claraboia o trencaven una finestra o bé rebentaven la porta directament (la de l’entrada principal o bé la del darrera). Tallaven les línies telefòniques i els sistemes de seguretat es quedaven aturats. Una vegada dins podien passar per la nau o oficina tranquil•lament sense ser alertats. Si l’empresa tenia un sistema de detectors per calor, podien activar-se i aquí arribà la sofisticació dels lladres. Controlaven on eren, on els detectaven i ho anotaven per la següent vegada que tornessin no tornar a passar per aquell detector o bé rebentar-lo d’un cop. Aleshores, setmanes més tard, encara que l’empresa hagués arranjat els desperfectes, entraven pel mateix forat o li feien un altre aprop i era quan perpetraven el robatori més gran i més valuós. Aleshores, l’Institut va idear un sistema que es basava curiosament en una aspiradora inventada pocs anys abans. Aquest instrument es passejava per tota l’empresa i sobre tenia un detector de calor i un altre de moviment de persones (mai de coses). Una vegada detectava una persona feia la trucada de rigor a la Central d’Alarmes amb un sistema semblant a una trucada telefònica de mòbil i per molt que els lladres el destruïssin a cops, l’alarma ja estava donada.

Institut d'Investigació Biomèdica (IRB Barcelona).
 “L'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) és un institut públic d'investigació creat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB) i el Parc Científic de Barcelona (PCB) l'octubre de 2005. Com a centre internacional d'altíssim nivell en investigació biomèdica bàsica i aplicada, compleix els principis de qualitat i d'independència científica que imperen en els centres d'investigació més avançats del món.
 La recerca a l'IRB Barcelona s'estructura en cinc programes: Biologia cel•lular i del desenvolupament, Biologia estructural i computacional, Medicina molecular, Química i farmacologia molecular i Oncologia”.
 No cal dir que la salut dels astronautes es mira en molta cura. Les investigacions del cos, dels moviments sense gravetat durant tant de temps i tantes altres dades es donaven en aquest Departament. Les revisions s’efectuaven en aquestes instal•lacions, encara que pel secretisme hi hagué moments que es van portar a terme a sota la Torre de les Aigües del Dipòsit de Sant Joan Despí.
 En moltes ocasions, els astronautes van passar controls exhaustius de salut, aquests es realitzaven a la mateixa Torre de les Aigües, les proves d’esforç es realitzaven pels camins del mateix Parc de la Fontsanta, amunt i avall, pels voltants del cementiri ubicat en el mateix parc. Els astronautes sortien a correr amb xandalls normals, comprats a botigues normals, la gent que els veien corrent pel parc sempre els saludaven i comentaven: “oi, mira ja venen aquella colla de joves tan simpàtics”; clar, qui anava a dir-los que eren astronautes, per molt que surtissin amb xandalls de color tots iguals i amb anagrames que diguessin: ASTROCAT (Astronautes de Catalunya). Es creurien que eren tècnics d’una empresa d’instal•lació d’antenes parabòliques o quelcom semblant. Nois i noies corrent junts, quin esport pot juntar els dos sexes? A principis del segle XXI només existia el KORFBALL. A Sant Joan Despí no s’havia encara ensenyat però podria ser que més tard es practiqués. Havien de ser esportistes d’elit doncs estaven molt ben entrenats, sobretot pels exercicis que feien posteriorment en una zona tancada al públic però separada per una valla de metall lleugera, o sigui que es pot veure a través d’ella i és al costat de la zona de pícnic de la piscina municipal, a l’acostar-se o qui es quedava allà a fer una queixalada d’entrepà, els veia entrenar fortíssim. Prop d’allà, a sobre mateix el diposit d’aigües hi havien les pistes de tennis i de paddel, esports que s’havien instaurat pels dos sexes, des feia un temps. Tothom podia pensar que eren membres de la selecció que es preparaven per les properes Olímpiades.

Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carles III (CNIC), a Madrid.
 “Encara que els grans avanços en el diagnóstic i tractament que s’han produït en els darrers vint anys, les enfermetats cardiovasculars continúen sent la major causa de mortalitat en els països desenvolupats. Els costos que generen en termes econòmics, socials i humans continuen sent grandiosos. Conscients d’aquesta realitat, el Govern Espanyol, a través del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), va decidir crear el CNIC per agrupar el millor de l’investigació cardiovascular a Espanya i dotaria d’una moderna infraestructura i la financiació necessària per portar l’investigació biomédica d’excel•lència.
 Els tres objetius principals del CNIC són la INVESTIGACIÓ BÀSICA, la MEDICINA TRASLACIONAL i la FORMACIÓ.
 L’investigació en el CNIC s’agrupa en tres Departaments: Biología Vascular i Inflamació, Desenvolupament i Reparació Cardiovascular i Epidemiología, Aterotrombosis i Imatge”.
S’efectuaren les revisions específiques del cor per doctors destacats que havien estat en el Programa Espacial de la NASA als Estats Units. Tots tornaren de treballar de Houston i van fer les corresponents avaluacions mèdiques de cadascun dels integrants de l’entrenament del Projecte 2028.

Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques Carles III (CNIO), a Madrid.
 “Un dels principals objetius del CNIO és contribuïr a l’augment tant del número d’investigadors en oncología com de la seva qualificació mitjançant un extens programa docent que inclou la formació pre-doctoral teórica i pràctica, formació post-doctoral i formació en Patología Molecular i Càncer Familiar de residents médics i llicenciats en altres branques biosanitàries.
 El programa docent també contempla pràctiques de laboratori per estudiants universitaris de segón cicle i per futurs tècnics.
 Aquesta formació es desenvolupa en un ambient obert i internacional que afavoreix i dinamitza l’aprenentatge”.
L’eminent Dra. Isabel Manzano tractava de treure endavant una tesis sobre una possible afectació de càncer de mama en astronautes de primer nivell i es veié involucrada en el Projecte de retruc.
Una de les proves més importants de la Missió a Mart no era precisament la d’aterrar a la superfície marciana, ni l’enlairament a Sant Vicenç dels Horts, ni tan sols l’amaratge al Pacífic. Es clar que ho eren d’importants totes aquestes situacions però en el Centre d’Oncologia tenia molt clar el que feia i la idea va sorprendre molt a tots els Directius que portaven el Projecte. La persona que anava a tractar de fer de conillet de laboratori era ni més ni menys que la Comandant de la nau, l’Etna i això podria ser greu i una temeritat segons com es miri. Es tractava d’inocular un procés de càncer de mama de forma que s’instal•lés en el seu cos i a través de la micro-gravetat produïda pel viatge, veure el procés i avançament del seu estat o no. Tot plegat era un gran risc, primer per la seva vida i posteriorment per la seva qualitat de vida després del viatge. La Doctora Isabel Manzano havia experimentat en conills, rates i fins i tot en animals semblants a nosaltres com són els ximpanzés, però el problema era que els instruments o les cambres de micro-gravetat no podien estar tants dies en funcionament com un viatge interplanetari d’aquest tipus. El risc era gran i quan es plantejà a la Direcció del Projecte es negaren en rodó, donant un no rotund i molt clar. La raó fou que la comandant havia d’estar com cinc-cents dies de viatge, podria no trobar-se en perfecte estat com per poder efectuar el pilotatge de la nau en el transcurs del vol i tenia coneixements que els components de l’expedició no sabien. Finalment, demanaren a la mateixa Etna la seva opinió i que decidís ella. La seva resposta, després de conversar amb la doctora va ser afirmativa.
Un mes abans de la marxa de l’Expedició a Mart, l’Etna es visità en el Centre ubicat en una casa enmig del poble de Poboleda. Allà dins el poble, sembla una típica casa de dos pisos amb un petit celler a l’entrada que s’endinsa uns metres avall del nivell del carrer. Es al bell mig del poble i és la seu del Centre a Catalunya. La casa és propietat de l’Institut de Recerca Bio-espacial, un estament apart del Centre Carles III de Madrid i encara que allà hi visquin una parella de jubilats, en Quel i la Karma, tot sembla una casa típica de poble. Sempre vé gent a “visitar el poble”, a dinar amb el Quel i la Karma o també venen a realitzar investigacions, cures o bé recuperacions d’algun que altre astronauta que ha estat lesionat en algun exercici. L’entrada informàtica “visitar el poble”, significa el nom en clau per dir que algú anirà a la casa de Poboleda. O sigui va haver cops que un astronauta es lesionava i quan marxava del Centre d’Entrenament a Sant Joan Despí, deia això de vaig a “visitar el poble” i els del seu costat clar exclamaven: “es clar que si noi, vés a visitar els teus familiars” i llavors arribat el moment deia: “no, no, no vaig a visitar el meu poble, sinó que vaig a visitar el poble” i la gent es quedava, “ai pobre noi, el cop al cap o l’accident que ha tingut la trastocat el cap també”.
La història d’aquesta casa vé de lluny. En Quel estigué treballant durant molt temps en una empresa subsidiària del mateix Institut i quan arribà el moment de la prejubilació al poc d’arribar els seixanta anys, durant cinc anys havia de romandre encara actiu per l’empresa. Llavors, mesos després de la seva total jubilació vingueren dos inspectors del mateix Institut a Poboleda. Ell es quedà glaçat a l’assabentar-se que venien a fer una inspecció ocular i un tanteig dels sistemes de calefacció de la casa. En primer moment pensà que eren inspectors de Salut per revocar la pensió o bé per retirar-li la jubilació o la liquidació que encara tenia pendent amb l’empresa després de retirar-se. Res d’això, una vegada s’identificaren, després d’un quants renecs i gràcies a la intervenció i pacificació de la Karma, s’assentaren a la taula del menjador i amb un bon cafè, els informaren del que es proposaven.
El Centre està preparat per intervencions quirúrgiques si cal, però pel que s’utilitza bàsicament és per la recuperació dels astronautes. A la planta baixa té el menjador, la cuina i el bany, tot ben dissimulat d’entrada per no despertar sospites del Centre. En el pis superior ja tenim les habitacions i una sala d’operacions quirúrgiques antisèptica. Sobre d’aquest pis trobem una gran superfície on les persones lesionades poden realitzar la seva rehabilitació amb aparells preparats per cadascuna de les seves cures.
Aleshores, l’Etna vingué a “visitar el poble” un dia i es presentà a la casa. A l’obrir la porta la Karma es sorprengué molt, doncs pensava que era una visita familiar com les de sempre, però a l’insistir l’Etna per tres vegades que “no, no, només vinc a “visitar el poble””. Llavors, tant la Karma com el Quel, s’adonaren que l’Etna no venia a visitar-los, ni a acomiadar-se d’ells, doncs només quedava un mes per l’enlairament.
Poques hores després vingué la Doctora Isabel amb el seu ajudant Bernat i fetes les presentacions de rigor, apart dels constants controls de identificació, el SICHUAN, per part del Quel, pujaren a les habitacions del primer pis.
En Bernat havia entrat a la casa amb una petita nevera portàtil com les que porten als càmpings qualsevol família que va de vacances. A la sala quirúrgica diposità la nevera i una vegada enllestit tot el protocol sanitari de desinfecció i antisèptic, començaren a explorar i realitzaren el que seria l’experiment amb l’Etna. La sedació només fou local a la zona d’implantació del petit tumor. Segons els experiments realitzats amb animals, tal com s’implantava el tumor, en un 80 per cent d’ocasions s’aconseguia posteriorment extreure’l sense cap conseqüència per l’animal. Aquesta era la idea, que una vegada arribats a la Terra tots els components de l’expedició, passarien a ser revisats un per un i conseqüentment l’Etna passaria a fer-se l’extracció immediata, segons les exploracions que s’efectuarien en aquells dies posteriors a l’arribada a la Terra.
Quan l’Etna despertà aquella tarda de tardor del 2028, sentint els ocellets que es posaven al nesprer de fora la casa, va creure que tot havia estat un somni, que havia estat una migdiada com tantes altres, però no. Es trobava bé, però ara tenia un motiu per què lluitar i no només era per arribar a Mart.
Institut d'Astrofísica de Canarias (IAC).
 “L’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) és un centre d’investigació internacionalitzat. Té dues seus i dos Observatoris en un entorno d’excelent qualitat astronòmica i en el seu conjunt constitueix l’Observatori Nort Europeu (ENO).
 El IAC té la seu a La Laguna, lloc de treball habitual de la major part del seu personal. En ell porten projectes d’investigació astrofísica i desenvolupament tecnològic, una escola de post-grau i divulgació científica.
 L’altre seu del IAC està en el Centro de Astrofísica de La Palma (CALP), on també tenen les seves oficines el Gran Telescopi CANARIAS i la Col•laboració Magic, ubicant a més el superordinador LaPalma”.

El seguiment de la nau a través dels potents instruments instal•lats en aquests dos centres són primordials.
En José Manuel, tècnic durant molts anys a l’empresa PAL, treballava en hores intempestives a les instal•lacions de La Palma quan anava a reparar instruments als laboratoris dels voltants de l’illa o bé quan el cridaven des de Tenerife a La Laguna, on anava a reparar l’instrument de bioquímica del Doctor Lorenzo Calván que tenia instal•lat a l’Hospital Universitari, posteriorment al vespre anava cap l’observatori dalt de tot prop dels tres mil metres, camí del Teide i feia les comprovacions bàsiques per què tota la instrumentació del Telescopi estigués en correcte estat, segons la indicacions que li feia la Sabina, treballadora durant anys a la mateixa empresa.
La Sabina començà com a curiositat adolescent, quan en el seu catorzè aniversari, el seu pare li regalà un telescopi de setanta mil•límetres de diàmetre.
Aleshores, la Sabina des que està ubicada a l’observatori de la muntanya del Teide segueix la trajectòria el•lipsoïdal del planeta Mart en el Telescopi ubicat a dalt l’observatori que està camí del Teide.
(continuarà)