CAP A MART... (CAP. 19) HA ARRIBAT EL MOMENT (2ª part)

Un relat de: Jorxx Gutdei
Al Control del Tòrax començaren a iniciar el compte enrere:

- Iniciem compte enrere -cridava per megafonia en Pep Lluís per sentir-lo tots.
- Ignició en deu segons –afirma en Xavier Sanlemí– escalfament de motors, ARA!
- Comença a comptar des de deu –inicia la Bàrbara que llavors com tenia el control vital de tots els components de l’expedició va poder contemplar a cadascuna de les pantalles on es veien els batecs de tots els components de l’expedició com començaren a bombejar els cors de valent.
- En Cristano comença a córrer cap endavant un, dos, tres passes –comenta el locutor de la televisió.
- Deu, nou, vuit, set, sis,.... –es sent la veu de la Bàrbara per la megafonia de la sala.
En Cristano recolza la cama esquerra al costat de la pilota i engalta la cama dreta per disparar un tret molt potent. El Sergio segueix la seva cursa i veu que l’engaltarà i anirà cap a la seva esquerra. Segur que va cap allà! –pensa ell –me la tira per l’esquerra!

L’Artur en aquell moment, s'està preparant al despatx de l’habitació de l’Hotel Majestic per donar el seu discurs. L’Hanna, la seva assistent des fa uns anys en qüestions de discursos i parlaments públics, és al seu costat, referint als darrers retocs al discurs que s’havia redactat aquell mateix matí al carrer Cadaqués. Ella ha estat fidel al Partit de Confergència i coneix l’Artur des fa molts anys, des quan es van conèixer en una Trobada d’Agrupacions a Vic. Allà, juntament amb el Lluís, el seu pare i la Silvana, van saludar a tota la família Pullol, Oriol un dels fills del matrimoni llavors la presentà a l’Artur Més, que en aquells temps era el cap de l’oposició quan governava el tripartit. La carrera de l’Hanna, dins del Partit fou prou meteòrica, doncs l’Artur la va trucar immediatament per fer-se càrrec de la confecció de discursos. I ella no s’ho pensà ni dos segons per dir que sí.
Els càmeres i el regidor de la transmissió a l’Hotel Majestic li comenten a l’Artur:
- Sr. President en vint segons i a l'aire.
- Vinga Hanna! Anem per feina. Au, vinga nois, tirem endavant això -contesta ell animat.
- Recordi anar mirant a càmera segons vegi el pilot vermell -recalca el regidor.
- Si, vaja, ja ho sé que cada any m'ho dieu!!
Una pantalla de televisió al costat mateix dels càmeres es veu l'impressionant coet que treu vapor pels costats i comença a treure més fum del normal. S'està iniciant l'ignició.
- Cinc, quatre,... -es sent de lluny, doncs el regidor, l’Hanna i el mateix President estan mirant a la pantalla que es troba a pocs metres d'ells dins del despatx, observant l’impressionant coet traient els primers fums i...
- Llença Romaldo i.... -diu la veu del locutor del partit a Tele-tres en una altra pantalla al costat mateix de la imatge del coet.
En Sergio està saltant cap a la seva esquerra com havia predit i veu com la pilota surt de la cama d'en Romaldo cap a l'altre cantó.
- Merda! -es diu a sí mateix- ja l'he tornat a fer bona! Ara si que ens ha fotut!
- Quan m'indiqueu comencem -comenta el President.
- Quinze segons i endavant! -diu el regidor.
- President! Posi’s bé la corbata –diu l’Hanna, veient-la una mica torçada- Així, molt bé, ara surt perfecte.
- Tres, dos,... -canta la Bàrbara des del Control.
- Roc, saps què? -diu l'Etna sense mirar-lo, doncs no pot girar el cap a conseqüència del casc de seguretat.
- Què? Perdona..., -no sabia en Roc d'on venia la veu i estava tant ensimismat en el partit i nerviós per la compte enrera- què passa Etna?
- I la pilota dibuixa una paràbola ..... -crida el locutor del partit.
- Un .... diu la Bàrbara amb veu tremolosa.
- En deu segons i endavant! -crida el regidor.
- T'estimo, Roc! -diu l'Etna tot pitjant el botó d'ignició i també el botó de comunicació amb la Sala de Control i indica- Iniciem ascens en dos segons, força dels motors al 97%, començo maniobra d'enlairament en DOS, UN, ZERO!!!!
- Ehhh! Ah, i jo també Etna -no la deuria sentir, doncs ella ja estava concentrada en l’ascens.
- Ha sortit per la dreta de la porteria -crida el locutor tot emocionat -la pilota ha sortit fora, la pilota ha sortit fora!
Ningú de la nau va poder sentir cap d'aquestes frases tot i que estaven seguint el partit, la pantalla que estaven veient es va tallar l’emissió i quedà en negre.
- GUIFRÉ, aquí GUIFRÉ, MARXEM CAP A MART –crida l’Etna a través de la comunicació amb el Control.

(continuarà)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: