CAP A MART... (CAP. 13) GZHATSK

Un relat de: Jorxx Gutdei
GZHATSK

Setembre de 2019

En aquelles dates, en Roc el truquen des de l’Hospitalet. Es el seu agent artístic i molt emocionat li diu que l’han trucat des de Califòrnia, que el volen a ell per fer una pel·lícula, que no han dubtat mai vist el seu perfil i que no pot dir que no. Truquen de part de la productora d’en James Camaron i que el volen a ell i només a ell per interpretar el paper d’un astronauta.

* Tú creus que haig d’acceptar? –pregunta en Roc al seu agent- No creus que és millor dir-los que no tinc temps ara per dedicar-me i que es busquin a un altre?

* No, impossible. Diuen que o ets tu o que ja estan parlant amb el Jack Sccatlon que té gairebé la teva edat i pot fer el paper perfectament, doncs té molta més experiència que tu.

* Òndia, és més jove que jo, i tant que si que és més jove, el recordo que de petit era “El nen del pijama a ratlles” i la vaig veure-la amb l’àvia.

* Penso que és una molt bona oportunitat per tu i a més que és el James Camaron, que sempre és un bon puntal. Fixa’t que tot el que fa toca Oscar, encara que no els guanyi darrerament.

* Vinga està bé, enllesteixes el tema del contracte i parles d’agenda. Ahh! i que m’enviïn el guió, que no passi com la darrera vegada quan vaig arribar a Sidney, ja volien rodar i no sabia ben bé el que havia d’interpretar.

En James Camaron havia fet una pel·lícula, feia un parell d’anys, que anava sobre la vida d’uns habitants d’un planeta semblant a la Terra que es trobava darrera d’una estrella anomenada Altaïr i on cap expert del món aconsegueix veure el planeta, doncs el planeta segueix la trajectòria de l’estrella al seu darrera. Aleshores en aquest planeta se’ls queia a sobre la sonda espacial Voyager I (la nau que va sortir de la Terra l’any 1977, havia traspassat tot el nostre Sistema Solar passant pel costat de Júpiter, Saturn i finalment havia vist Plutó d’aprop) i els habitants d’aquest planeta tractaven de desxifrar tots els signes i sons que apareixien en aquell disc de platí que portava dins la sonda espacial. L’aventura era que volien fer el mateix, enviar una nau per explicar-los qui eren i d’on venien. La seva tecnologia aleshores no era prou bona, però se les empesquen per aconseguir enlairar una nau a l’espai i en aquest cas tripulat per un parell de personatges que després de molts anys aconsegueixen arribar a la Terra. El problema llavors és un altre quan intenten explicar als habitants de la Terra, qui són ells i d’on venen.

Decidiren començar a filmar a principis del segon trimestre del 2020, però entre un accident que tingué en James Camaron quan amb un submergible especial es traslladà a filmar les profunditats del Pacífic. Li agradava tant, que ja li havia tret suc amb les filmacions que va fer pel Titànic, posteriorment a les profunditats de la Fossa de les Marianes al Pacífic i finalment, feia uns mesos, buscava un portaavions enfonsat durant la Segona Guerra Mundial a la Batalla de Midway pels japonesos. Aquest accident fou, en principi, un impediment per començar a filmar, però en Roc començà a assajar amb els components de la pel·lícula. El Director Artístic els dirigí sota les ordres d’en James Camaron que els anava donant ordres a través d’una Web-cam.

En Roc interpretava a Yuri Gagarin, el primer astronauta a sortir a l’espai en un coet espacial. S’empapà de la seva vida i repassà diferents reportatges en rús de la seva aventura. La pel·lícula anava des que marxa del seu poble de Klúshino, prop de Gzhatsk fins la seva mort en accident d’avió prop de Moscou. A ple hivern del 2021, tot l’equip de gravació es traslladà a la capital moscovita a gravar les escenes d’exteriors i d’ambientació russa, com ara quan el condecoren, com li fan els honors, com el tracten com heroi i tantes altres escenes d’enorgulliment rús. Els tècnics en transformació de sets de rodatge prengueren mides i fotos de la nau exposada en el Centre Gagarin a la ciutat de les estrelles prop de Moscou. Aleshores podien fer la replica de la nau “Vostok 1”
simulant que tenien una sonda igual però en aquest cas a l’Hospital del Tòrax a Terrassa. En aquests estudis podien filmar tot el referent al vol realitzat al voltant de la Terra. Més tard, quan filmaren a les afores de Moscou, en un poblet, enmig del camp, en Gagarin (o sigui en Roc) havia de baixar en paracaigudes, treure’s el casc i dirigir-se a la dona que estava llaurant el camp, aquí el més costós fou parlar en rús:

* Vens de l’espai? –deia la dona gran amb cert temor. La raó era ben senzilla, veure una persona amb mono taronja que s’acosta en un camp ben sol, sense ni una ànima al voltant és per apretar a córrer.

* Doncs en certa manera sí. –contestava en Roc, bé en Gagarin- però no s’alarmi senyora, sóc soviètic. Miri, miri aquestes lletres, -li ensenya les inicials C.C.C.P.- veu com sóc dels seus, tranquil·la!

Realitzaren unes quantes tomes, la senyora s’enfadà diversos cops, inclòs digué que perquè no venia un actor rús, que ja en tenia prou, però seguiren i acabaren en unes hores.

Un dels actors que acompanya en Roc, és en Jack Sccatlon i interpreta a German Titov. Aquest astronauta s’entrenà juntament a Gagarin, però a la puntuació final de totes les proves quedà per darrera. Aleshores, quan arriba el moment del llançament del coet, en Titov acompanya a Gagarin fins a la nau, li col·loca inclòs els cinturons de seguretat i per donar més intriga a la història, s’entreveu que aquest porta una arma sota la butxaca del mono taronja, però al final no la utilitza. La raó era ben senzilla. Els russos no els agradaven els covards i per si a darrera hora hi havia algú que es tirés enrera, enviaven a dos astronautes a fer les darreres comprovacions de la càpsula d’enlairament i llavors podia haver un “petit” incident.

Les escenes d’interior es realitzaren a l’Hospital del Tòrax, tots els panells electrònics, totes les pantalles, tot era amb llenguatge ciríl·lic, tot estava en rús. Durant el setembre d’aquell mateix any és quan els metges del James Camaron donaren permís per poder efectuar el viatge a Barcelona i durant uns cinc dies estigué tancat gairebé a l’Hospital, sí, sí, sí a l’Hospital però per fer la pel·lícula. Anava i venia des d’un hotel luxós de Barcelona i sota les seves ordres es realitzaren les escenes interiors de comunicació entre el Centre de Control i la nau espacial. Tot plegat quedava ben curiós que quan en el set de rodatge on hi havia la nau “Vostok 1” amb en Roc dins i deia: :

* Ara mateix em trobo passant el desert del Sàhara a l’Africa i començo el descens direcció a la costa occidental d’Angola, segons el programa establert.

Ningú responia, doncs en aquell temps la comunicació de radio no estava en marxa i la missió d’en Gagarin era la de parlar tota l’estona, menjar quelcom i així els científics veien si l’estada d’un esser humà sense gravetat sentia i es comportava de manera normal. A l’instant, en un set del costat es veia l’escena on els controladors i els científics feien els càlculs o les investigacions pertinents per veure si tots els sistemes funcionaven. Que si la realitat de la història era una distància d’uns milers de quilòmetres entre nau i control, aquí teníem escassament uns vint-i-cinc metres.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: