CAP A MART... (CAP. 14) COMENÇA A VOLAR (I)

Un relat de: Jorxx Gutdei
COMENÇA A VOLAR
Juliol de 2020
L’Etna fa un parell de mesos que ha complert els divuit anys i ha accedit per mèrits propis dins de l’Acadèmia de Vol de l’Air-Club de Sabadell. Cada dia s’aixeca d’hora i s’encamina en tren des de Terrassa, fa les sis estacions que separa casa seva de l’Aeroport i baixa a l’Estació Sabadell Sud. Rodeja tot el camp, per accedir a les instal·lacions i treballa netejant peces i motors, petrol·lejant i col·locant les peces als avions que els mecànics li diuen que faci, per tenir-les tot apunt per qualsevol incidència que hagin de menester
d’urgència.
Eugenio Zamorano té molta experiència en formar pilots, li ensenya tota mena d’avionetes quan arriben per la pista, el fabricant del motor, el constructor i li comenta quin motor té, quina potencia, quina és la seva limitació en altitud, quin és el seu límit de velocitat en cursa a la pista, etc.
Després de totes les lliçons teòriques i les pràctiques en els simuladors de vol que s’estableix quan es fan aquest tipus de cursos, arriba el moment de fer la primera volada:
- ¡Vamos chiquilla! –li esmenta l’Eugenio. –¡Avui sabràs com es porta un “trasto de estos”!
- Home, Eugenio que ja m’he muntat vegades, el que passa és que mai l’he fet volar jo sola.
- Tu, tranquil·la, recorda que aquest es el CESSNA 172RG, descendent directe
del Cessna 170, amb la única diferència del tren "triciclo" en lloc del convencional
original propi del 170. El Skyhawk forma part d’una gran família d’avions Cessna
monomotors d’ala alta i tren "triciclo", que va des del biplaça 150/152 fins el 182
Skylane, el 206 Stationair de 6 places i el 208 Caravan turbohélice de 14 places.
- Si, si, ja sé de quin avió parlem, ja ho sé.
- Sí, doncs aquest avió el portaren aquí després de passar per un munt de llocs. El dugué un paio americà que l’havia tret del seu país, quan encara patrullava la
frontera –començava a explicar la història de l’aparell com si fós la primera vegada, encara que ja li havia explicat molts cops-. Doncs marxà des la frontera de Mèxic, entravessà tot els Estats Units fins el nord, creuà el Canadà i arribà a Alaska. Allà, ens digué, que romangué un temps portant menjar i queviures a diversos pobles d’aquelles contrades. Ja saps que hi ha pobles que si no els porten els aliments en avió es queden amb fam. Passat un temps, entravessà el Pol Nord i arribà al Cap Nord a Noruega, passà per Dinamarca i creuà tot Europa fins que arribà a Sabadell.
Marxà un dia a prendre unes copes i mai més tornà. No sabem on va anar, ni amb qui es trobà, ni tan sols si es trobà a una “chavala”, ni el que va fer. La veritat és que ens deixà l’avioneta per a què li revisés i aquí està. Així ara, sempre la utilitzem per fer els cursets per pilots, com ara tu.
- Doncs a mi m’encanta pujar a un trasto d’aquests. Sabies Eugenio que en aquestes avionetes s’entrenen les Forces Aèries Nord-americanes? I les del Regne Unit, també? Allà vaig veure algunes com aquesta aterrar i despagar –L’Etna es referia a quan estava fent cursos d’anglès l’any anterior al Regne Unit- i tenen molta estabilitat, les ales per sobre de la cabina fan que l’avioneta ....
- Vinga, anem i m’ho expliques allà dalt. –contestà l’Eugenio.
- Ahh! D’acord!! –respongué l’Etna.
I així, tot l’estiu anaren fent el curset fins que un dia vingué l’inspector-instructor en cap de la Capitania de l’Aire per fer l’examen.
Cap problema fins que aterrà i li digué que aparqués al costat de la Torre de Control. Error.
Mai es pot aparcar ni a sota ni tan aprop d’una Torre de Control doncs no pot interceptat la visió des del finestral de la Torre. Finalment, no la suspengué, però la deixà atordida que fins l’Eugenio no li digué que tanqués el interruptor de tancada de combustible, l’Etna no donà més de si.
Aleshores, comença a fer vols per l’interior de Catalunya, per transportar mercaderies a diversos llocs, a Odena, a la Seu d’Urgell, a Alguaire, a Manresa, a Empuriabrava i tants altres aeròdroms.
Es coneguda com “Etna de Troia”, doncs sempre, quan arribava a cada aeròdrom i fins que no la dirigien al lloc exacte de descàrrega i no parava els motors, mai surtia de la cabina i clar semblava que de l’avió fins que no obria la comporta de càrrega podien sortir, en qualsevol moment, un exèrcit de grecs.

(Fí 1ª part capitol 14, continua)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: