CAP A MART... (CAP. 16) JORNADA DE REFLEXIÓ

25 de novembre de 2028

- Bon dia Sr. President. Pot parlar?
- Eeeh, ahh! Bon dia –contesta mig adormit l’Artur Més, President de la Generalitat en funcions- què tenim alguna novetat?
- No, no res d’important. –respon la seva secretària, l’Hanna- Tan sols el volia comunicar que a primera hora del migdia hauria de trobar-se amb el Senyor Mariano Ranoi, abans d’anar a dinar. Recordi que el cotxe amb el xofer vindrà quan manquin quinze minuts per les nou, doncs a les onze zero cinc sortirà l’avió de la companyia VUELSPAN cap a Madrid, a les dotze i vint minuts aterrarà i el recollirà el ministre de l’Interior el Senyor Hernández Guiaz. Aleshores anirà cap a la ....
- Sí dona sí, -li talla el President Artur-, però que no ens veurem a l’aeroport? Vinga deixa’m llevar i parlem a l’avió.
- Es clar senyor President, és clar. –murmura l’Hanna.
- Ens veiem!
- Si senyor Pres.... –ja no la va deixar acabar. Havia penjat el telèfon.

L’Hanna porta temps amb ell com a secretària personal. S’havia afiliat al Partit de Confergencia, duia anys demostrant que podria ser una gran estratega política i estava molt propera al poder del Govern de la Generalitat. Es van conèixer en una trobada que el partit va fer a Vic. Allà, juntament amb el Lluís i la Silvana saludà a tota la cúpula del partit. Un per un donaren la ma i intercanviant paraules amb cadascun dels líders. En Jordi Pullol, el Xavi Prias, l’Artur Més, tants i tants altres. Passats els anys començà els estudis de Ciències Polítiques a l’Autònoma de Bellaterra i gràcies a algunes tasques que feia dins del partit, ascendí dins l’organigrama fins arribar on era ara.

La reunió que havia de celebrar l’Artur Més amb el Sr. Mariano Ranoy era una reunió de treball per organitzar una cimera europea a Paris on ara presidia el Govern francès el Sr. Manuel Vallès.

- Si, dona, ja sé que no m’haig de posar el tratjo gris! Quedo com un ganapia, ja ho sé! –l’Artur parlava de lluny amb la seva esposa, l’Helena- I també, ja sé que la corbata vermella és massa vistosa per anar a trobar-me amb el Mariano, que sempre la porta blava.
- No si a la fí, perderàs les eleccions de demà per la manera de vestir, ja t’ho dic ara. Recorda’t el que et dic Artur: Vesteix bé que l’electorat es fixe molt i sobretot la premsa. Mira que t’ho dic que no et treguis mai la corbata ni per vacances i tu vinga.
Surt l’Artur llavors de la cambra de bany i es troba de cara a la seva dona, doncs havien estat parlant l’un a l’habitació i l’altre des de la cambra de bany.

- No sé que faria sense tu –i li agafa el cap amb les dues mans com si fós un dels seus fills i la sacseja.
- Mira! Per molts anys! –l’Helena li ensenya un paquet embolicat de regal.
- Uff! Què és això? Avui que som? –contesta despistat l’Artur.
- Res!! Trenta de febrer! Vinga no recordes quin dia és avui?
- Es clar que sí, la reunió amb el Mariano era avui, vinti-i-cinc de novembre, no?
- No em vinguis amb aquestes, no recordes quin dia és avui?
- Per despistar l’Artur comença a desembolicar el regal.
- A veure que serà? No serà un tanga? Que una vegada me’l van regalar els del Partit en una festa de Nadal per fer la típica festa de l’amic invisible i sospita qui era, possiblement era el ...el.... –no acaba de dir qui és.
- No facis el tanoca, no saps quin dia és avui? –respòn l’Helena.
- Ja t’ho he dit, ....vint-i-cinc.
- Prou! De veritat no recordes?
- Deixa’m pensar, a veure..., -li fa l’ullet i l’expressió de la cara canvia de cop, quan llavors veu el rellotge al canell- uf! les vuit, hem d’esmorzar. Va prepara’m el suc de taronja que me’n vaig.
- Bé, ja t’ho trobaràs.
- I aquesta corbata? Es maquísima! –ja l’havia anat desembolicant.
- No serà tant.
- Es clar que ho és i ara me la canvio –es posa a descordar la que portava.
- Vols dir? –contesta ella.
- En Mariano quan la vegi la voldrà per ell! I la premsa! L’endemà la notícia serà la meva corbata i res del que haurem parlat. Ja ja ja!

Baixaren a esmorzar i puntualment, quan mancaven dos minuts per tres quarts de nou, l’escorta de sempre, obre la porta i saluda al matrimoni:
- Senyor President! Senyora! Molt bon dia tinguin!
- Hola, bon dia –l’Helena el saludà primer- com va tot amb la teva parella? Li queden pocs dies, no?
- Oh, si senyora, està complint el vuitè mes i ja està prou grossa.
- Ja ens avisaràs a temps.
- Si senyora, ja sap que el Servei Secret està controlant-nos tot el temps i quan la meva dona entri al quirofan, de ben segur que ja tindran el meu substitut a la seva porta.
- No home no. –contesta l’Helena- No vull dir que m’ho digui el Servei Secret. Vull que m’ho digueu vosaltres. Que quan sigui el dia, passaré a veure-la a l’Hospital. On el tindrà?
- Al Moises Broggi, a Sant Joan Despí.
- Ah, si! Ja sé on és –respon el President- el vam inaugurar nosaltres em sembla. Es veritat Artur, deu tenir una placa on surts allà inscrit. –diu la seva dona amb una mica de sorna.
- Vinga noi, no fem tard a l’Aeroport. Com està la Ronda de Dalt avui?
- Senyor President, la Ronda aquesta hora i el desembre ja sap que tothom agafa el cotxe per portar els nens a col•legi pel fred que fa a Barcelona.
- Adéu carinyo! I moltes gràcies pel regal, és molt maca la corbata.
- Ja saps que sempre busco el millor per tu –i la seva dona es gira cap l’escorta i li fa l’ullet- oi que si?
- Sí senyora, va tenir un bon gust. –li contesta sense dubtar, doncs era com havien quedat entre ell i la dona del President, quan va ser ell qui la va comprar-. Va tenir una bona elecció.
- Eh que sí! Vinga adéu amor! –respon ella.

Les converses al Palau de la Moncloa abans del novembre del 2028 eren molt feixugues. Cada vegada en Mariano i el seu partit s’obstinava en fer declaracions crispades:
- Ya estais los catalanes pidiendo otra vez. De nuevo nos obligais a que os devolvamos el dinero que nos habeis estado dando. Si lo que deberiais es pagarnos a nosotros las deudas de construir todo lo que hicimos en las Olimpiadas de 1992 y todavia no nos habeis dado ni un duro.

Més i més frases d’aquestes punxants que a la fí provocà la total ruptura dels lligams amb l’Estat espanyol.
Avui, la reunió amb el President que es celebrava al Palau de la Moncloa era primer per comentar quelcom dels esdeveniments que vindrien en els propers dies i segón per preparar la reunió de Paris amb el President francés el proper mes de desembre.

(continua)