CAP A MART... (CAP. 18) UN VOL DE SANTIAGO

Un relat de: Jorxx Gutdei
La companyia VUELSPAN és una companyia amb molta solvència, sempre ha tingut una gran qualitat a l’hora d’escollir pilots i en German era un d’ells. Realitzà els exàmens en un no res i ja porta com vint mil hores de vol, a part de que ha traspassat l’Atlàntic moltes vegades. Aquell dia s’havia aixecat d’hora, però per fer el que li agrada, anar a buscar percebes prop de Malpica de Bergantinos. A la tarda entrava de servei a l’aeroport de Santiago, s’encarrega de pilotar un Airbus A-321 amb capacitat per dues-centes persones. A les quinze quaranta marxa direcció a Barcelona per primer cop aquella tarda, però ell normalment s’incorpora a la feina a les dues de la tarda. Li agrada comentar les notícies després de dinar amb els companys al restaurant que tenen pels treballadors de la companyia al mateix aeroport i quan arriba a dos quarts de tres l’Alícia Farina, llavors comença a parlar de feina completament. Amb els mecànics i l’Alícia comença llavors una tasca de revisions de l’aparell i de tots els instruments. Al German li encanta passar per sota l’avió per veure’l d’aprop i així veure qualsevol desperfecte al fusellatge o algun ocell estimbat o quelcom que pot semblar estrany i que no faci que a mig vol sorprengui.
L’Alícia és la seva copilot i porta també una bona tasca a realitzar, fa menys anys que ell de vol, però l’experiència conjunta ha fet d’ells un gran equip i es compenetren força bé. Molts anys junts, que a vegades hagin seguit converses amb les mateixes famílies en trobades al restaurant Casa de Sabelos de la seva amiga Carmen a Cabana de Bergantinos, prop de Corunya, on el peix fresc i les mariscades són a l’ordre del dia.
Confirmat amb els mecànics tots els okeis de fusellatge, ales, timons de direcció, timons de profunditat, tren d’aterratge, alerons, flaps i repassant els darrers controls als motors.
Comença llavors l’operació de “càrrega” de l’avió. Així és com li diu graciosament en German a l’entrada dels passatgers, aleshores l’Alícia es dedica habitualment a saludar-los en el passadís d’entrada. Quan tot és preparat comencen les maniobres d’engegada i escalfament de motors. Una vegada encès i ara si en calent, comencen els okeis un altre cop d’alerons, timons i altres components pel bon funcionament de l’avió. Llavors ja arribem al desamarre del finger, com estava situat a la Porta nº 2 li toca fer unes quantes més maniobres:
- Jo..., la mare que el va par......-comenta en German
- ¿Què passa German? –respon estranyada l’Alícia.
- Jo... que Rafi aparcà a la Porta dos, quan li donaren a escollir anit les portes 8 o 9, però la tia que sempre mira per tot i se li ocorreix posar-lo a la dos per evitar el gebre del matí.
- Vinga, vinga no hi ha per tant, només és donar marxa enrera i ja està.
- Clar, jo... tu ho veus bé, però sempre haig de treure’l d’on el posa ella. Un día que sàpiga que agafarà el que jo deixi, ja veuràs on li poso.
- Vinga no et posis així, tranquil. ¡Atenció aquí VUELSPAN 7922 per Control! –l’Alícia es dirigeix a la Torre de Control per efectuar la sortida.
- Si... Control de Santiago per VUELSPAN 7922, li copio. –contesta el controlador de la Torre de Control a Santiago de Compostel•la.
- VUELSPAN 7922 a Control sol•licita autorització per R4, Romeo 4.
- Afirmatiu VUELSPAN 7922, R4 en V3. Posis en pista V28.
- Copiat Control, VUELSPAN 7922 rodant cap a pista Victor 28, V28.
A tot això, l’avió s’havia mogut, desaparcant i marxant de la Terminal de l’Aeroport i ja començava a rodar per les pistes interiors de l’Aeroport de Santiago. Com cada vegada, la maniobra de despagada sempre és el mateix, uns cops per pluja o per vent, o inclòs quan ha caigut neu a Galícia, canvia el sistema d’anar al cap de la pista. Però aquell dia era clar, serè i eren les tres quaranta-nou de la tarda al cel de Galícia, que ja es sap que el sol és bastant amunt.
El transit a l’aeroport de Santiago és fluid, un vol cada 20 minuts o algun cop dos vols en menys de cinc minuts, de Madrid, de Barcelona, algun de Londres, de Palma, d’Alacant o de Frankfurt, no és un transit de col•lapse a les pistes de cinc o deu avions en cua, com hi ha vegades a l’aeroport del Prat.
Arribat a la pista V28, que és la de rodadura fins arribar al cap de la pista central, l’Alícia torna a connectar:
- VUELSPAN 7922 a Control, rodant per V28 cap a cap de pista.
- Afirmatiu Control a VUELSPAN 7922, a Victor 28, autoritzat a pista T16, vent calmós i ... despagada immediata.
- Afirmatiu VUELSPAN 7922 per Control, ¡sortida immediata!
- VUELSPAN 7922, ¡que tinguin un bon viatge! –transmet la Torre de Control.
- Moltes gràcies –contesta finalment l’Alícia – Passem a Control d’Oviedo.
Ara arriba una de les maniobres més importants, tot just donada la corba i trobar-se en el cap de la pista, l’avió sense deixar de rodar per l’asfalt comença a augmentar la potencia dels motors, quan fins aleshores havia rodat gràcies a la tracció dels motors de les rodes. En German dona les ordres pertinents a l’Alícia i inicien la despagada.
I durant aquella tarda anirien consumint les hores de vol i de feina en German i l’Alicia. Havien sortit amb 9 minuts de retard i encara gràcies. El transcurs del vol fins a Barcelona és d’uns noranta minuts aproximadament, segons si bufa el vent de cua o vé ratxejat de costat.
Els horaris d’aquella tarda serien els següents:
Santiago 15:40 Barcelona 17:20 Repostar i embarcament 45 minuts
Barcelona 18:05 Santiago 19:40 Repostar i embarcament 45 minuts
Santiago 20:25 Barcelona 21:55 Repostar i embarcament 45 minuts
Barcelona 22:40 Santiago 23:55
Pot semblar monòtona la feina de pilot d’avió i no ho és. Les maniobres de despagar i aterrar són les que tenen més sofisticació, més palanques, més botons, més timons que doblegar i més de tot. Fora d’aquests instants, existeixen situacions especials com quan tenen una tempesta o forts vents que llavors intenten baixar mil peus avall o bé pujar mil peus amunt o allunyar-se a tantes milles a l’est o nord, etc. Després ja tenim les maniobres d’aproximació a l’aeroport d’arribada i aquí tenim moltes variables que valorar. Si aquest té boira, està plovent, nevant o si el vent vé d’un cantó o si no en fa. A l’aeroport de Barcelona s’entra per l’est o l’oest, i fins fa uns anys entraven per una pista que encara existeix i només s’utilitza com sortida de grans aeronaus. Aquesta pista és en diagonal des de la perspectiva de les demés pistes i entravessa una d’elles. Aleshores, fa uns anys s’utilitzava per aterrar, l’avió encarava la muntanya del Tibidabo al seu morro creuava tota la ciutat de Barcelona des de Sant Gervasi, Gràcia, L’Eixample i Sants, passava per L’Hospitalet i arribava a passar pel Prat de Llobregat a pocs metres dels seus terrats. Finalment, algú decidí que aquesta pràctica no seria l’adient, doncs molestava a molta gent, ara molesta a menys.
En aquests moments, té dues pistes paral•leles llarguíssimes per què puguin aterrar els millors, més potents i sofisticats avions, per aconseguir ser un aeroport HUB, com diuen habitualment. En canvi, quan vé a Barcelona l’Airboeing A-420 utilitzen sempre la pista creuada per la seva arribada, vingui d’on vingui el vent, ara el perquè, no s’ha trobat explicació o si més no el comandant que porta aquest gran avió sempre ha demanat aquesta pista.
La Belem és Tècnic de Control Aeri del Prat de Llobregat i aquell vespre li tocava tenir el quadrant d’arribades de l’aeroport. A la Belem li agrada més altres tasques on pugui interrelacionar-se amb pilots estrangers, però aquella nit altres companys tenien el control aeri dels que passen a deu mil metres d’altura.
Feia un temps havia rebut uns missatges molt estranys per part d’algú que l’havia amenaçat a ella i a la seva família, així que darrerament no havia dormit molt bé. La seva família està molt integrada dins de la societat barcelonina i això la feia pensar que no volguessin fer mal a cap dels seus. Les amenaces havien arribat a molestar al seu cap del Control de Seguiment d’aeronaus en transit. Aquell dia havia arribat un nou integrant de l’equip (això ho pensava ella), doncs tota la tarda havia estat per allà mirant, observant i preguntant. En un moment de pausa per prendre un cafè al bar que tenen a la Torre de Control del Prat, se li acostà aquest noi a la Belem i sense més li digué que havia estat la seva organització qui l’estava enviant aquells missatges i que procurés ser bona noia amb ell, que no el delatés.
Quan tornaren a la Sala de Control de vols, ja se li posà al costat i ja no se li desenganxà en cap moment. El cap de Sala no vingué en cap moment a socórrer-la, es tancà al seu despatx i d’allí no es bellugà. Semblava que també l’havien amenaçat a ell. Eren les vuit de la tarda, quan ella es posà a substituïr el company i aquest home se li posà al costat amb els auriculars posats en la mateixa freqüència que ella.
L’home en qüestió era un integrant de l’agència SEIS, el Servei Espanyol de Intel•ligència Social i tenia l’encàrrec d’avortar la missió sigui com sigui.

Són dos quarts de déu tocades de la nit i en German sap molt bé quan han de començar les maniobres d’aproximació a l’aeroport de Barcelona, quan veu els cims pelats de Montserrat des de Lleida inicia la davallada, clar que quan és fosca nit ho ha de fer segons la posició del GPS i altres aparells que calculen la posició exacta de la nau. Passa pel nord de les muntanyes i aleshores segueix a l’est cap a Mataró o bé per l’oest cap a Sitges i la decisió està segons el vent com bufa o el transit aeri. En aquell moment bufava un vent suau de sud-oest i German tenia clar que la millor aproximació a l’aeroport del Prat era d’entrar per Mataró, així que es disposa a començar la maniobra i tal com s’acomiadava del control de Transit de Saragossa li digué:
- VUELSPAN 7922 a Transito Zaragoza comenzamos aproximación Nivel de Vuelo 3700, gracias por todo.
- ¡Transito Zaragoza, buen viaje!
- VUELSPAN 7922 per Barcelona Torre, vent sud-oest, demanem permís per R27 –diu en German.
- Barcelona Tooo...rre per VUELSPAN 7..9..2..2.. –contesta la Belem entretallada- ejemmm, segueixi rumb 270 aborti aproximació, giri a oest i pugi a 5000 peus.
- VUELSPAN 7922 a Barcelona Torre –en German no donava crèdit- vent gairebé en calma, per sud-oest, permís per R27
- Negatiu, VUELSPAN 7922, pugi a 5000 peus i esperi instruccions.
La Belem no sabia com dir-li la veritat de la situació, a més, no sabia a que es devia tot aquest enrenou, perquè tenia a sobre aquest mató, perquè l’estava donant ordres estranyes a un comandant d’un avió, per què havia de desviar-lo per no deixar aterrar en aquells moments i tants altres perquès que no sabia aguantar el seu nerviosisme davant el micròfon.
- Cuando te confirme que se encuentra ubicado cerca de Montserrat y la otra montaña, la de, la de, la de San Lorenz.... –comenta l’home sinistre.
- Sant Llorenç de Munt –respòn la Belem.
- Ah, eso, que no me salía.
- Bien, entonces que le digo.
- Le transmites las coordenadas que te diré.
En German a l’acabar de parlar amb la Belem es gira a l’Alícia i sospira:
- Ja veus, una altra vaga encoberta de Controladors, sempre igual, sempre ens fan el mateix, ens donen pals per over-booking, ens donen pals perquè demanem els nostres honoraris que ens mereixem i ells va, ens donen unes coordenades i hem d’acatar les seves ordres.
- Si, si , sempre igual –contesta l’Alícia- Un altre día que arribo tard a casa.
De cop sentiren:
- VUELSPAN 7922, den su ubicación exacta –era la veu de la Belem, no gaire tècnica pel cas, doncs el protocol no es fa així.
- VUELSPAN 7922 per Control –comenta l’Alícia- ubicació a Sector F5, sobre muntanya Montserrat.
- VUELSPAN 7922 aproximese por.... –a la Belem li passa un paper aquest home on deia el següent- aproximación lado oeste aeropuerto en R07, Romeo 07.
- Està bé Control, aproximació per oest a Romeo 07, ¿Quin serà el nostre parking?.
- Aproximación lado oeste aeropuerto en R07, Romeo 07 –repeteix la Belem.
Llavors en German dirigint-se a l’Alícia li comenta:
- Què estrany? No en diu on hem d`ubicar-nos?
- Mira, deixa-la, ja ens ho dirà quan baixem.
- Com sempre, anirem al QS23, sinó no entenc aquesta aptitud.
Això volia dir que tal com estava dirigit l’avió passava per Montserrat, arribava a la punta de la muntanya de Sant Llorenç de Munt, virava a la dreta i enfilava l’acostament de l’aeroport passant per sobre poblacions que anaven de Matadepera, passant per sobre Terrassa, enfilant Rubí i cap Sant Andreu de la Barca a tocar de Pallejà i de retruc a tocar del terme municipal de.... Sant Vicenç dels Horts en direcció Begues. Ja en aquest indret efectuaria la virada a esquerra per poder visionar les llums de la pista del Prat.
- VUELSPAN 7922 a Control, autorització a Romeo 07, encara que vent a cua no pràctic per aterratge, confirmi que a terra vent direcció nord-oest.
- Control a VUELSPAN 7922, siga instrucciones para aproximación a R07.
Aquesta darrera instrucció per part de la Torre de Control, li semblaren unes instruccions ben estranyes per part de la controladora però el German i l’Alícia l’assumiren com sempre. Tot podria ser que a cinc-cents metres d’alçada al costat de mar el vent fós diferent que a tres mil metres al costat de muntanyes de mil metres com anaven ara.
- Vinga Alícia, anem per feina, però aquesta controladora, no has notat un to de veu estrany?
- Clar que ho he notat. Si aquesta tarda ens ha fet l’entrada com sempre i fins i tot hem rigut amb ella.
- Ondia, clar, si ha estat quan hem vist aquell núvol tan curiós i li hem comentat.
- Es que a vegades deu parlar amb algun dels nostres que li tira un “moc” i ja veus et canvia l’humor d’una tarda.
- Vira seixanta graus dreta i tira dret després, jo m’encarrego de la baixada, posa els flaps i seguidament baixa el tren d’aterratge.
- OK, baixem tren de aterratge –diu l’Alícia i....
- ¡Jooooodeeeeer! ¡però... què ...... és això! –crida el German.
- No m’ho puc creure, però que vec –crida l’Alícia també.
- Dona fort, més potència als motors, joder, -crida el Germán no creient-se el que estava veient.
Agafa amb força el timó i vira a dreta tota, planejant per sobre Corbera del Llobregat i fent que l’ala de la dreta es posi en angle de noranta graus, com si aquesta fós una quilla de veler i l’altre ala fós el pal major. Quan vira a esquerra per corregir el rumb, tots els passatgers i la tripulació no sabien que havia passat. Els dos pilots foren els únics que observaren el coet espacial que havia sortit del Centre d’Enlairament de Sant Vicenç dels Horts.
Quan arriben a l’alçada de Pallejà una gran nau, amb una gran estel•la de foc i vapor s’aixecava davant mateix del morro de l’avió, fent que es desviessin de la trajectòria per evitar l’impacte i a més, una vegada passat això les turbulències que els poguessin provocar la total desestabilització de l’avió.
Enfilaren el massís del Garraf per sobre Begues, recuperats de l’ensurt, però blancs com la neu. En German es dirigeix ràpidament als passatgers i les hostesses per la megafonia interior:
- Aaatenció, elsss parla el Comandant Collado, hem estat testimonis d’una cosa inversemblant i per això els envio un missatge de tranquilitat, doncs anem a realitzar la maniobra de aterratge en breus moments. Si us plau, estiguin tranquils, doncs no ha passat res més
L’Alícia no sabia articular paraula, però l’unic que arribava a dir fou:
- Eeera, un coeet es......
- Si,.... si –empassa una mica de saliva- era un coet espacial –respongué en German.

continua!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: