CAP A MART... (CAP. 11) XINA i HOLLYWOOD

Un relat de: Jorxx Gutdei
XINA i HOLLYWOOD
Maig de 2015
Xina busca països alternatius per col·locar la seva indústria espacial. Tenen molt clar que a l’igual que tots els demés negocis que han portat a l’Occident, la indústria espacial també la poden exportar.
La Xina començava a rebrotar una benaurança econòmica, en tots els àmbits, excepte en el programa espacial on s’anava reduint i fou d’aquesta manera que a través de contactes amb empreses catalanes, com la de PAL, s’integraren dins d’Europa.
Alguns anuncis estranys apareguts a la premsa catalana eren d’allò ben estrambòtics, doncs feia esment a coses que en realitat al nostre país no havien parlat mai com per exemple aquest:
REACTOR AGITAT AUTOMATITZAT I COMPUTERITZAT
Expedient nº 2015-01-28
Import: Pressupost base licitació: 51.530.000 Euros
Conselleria: Departament d’Innovació
Organisme: Fundación Energía Privada De Cataluña (FEPC)
Presentació 29/02/2015 A LAS 12.00 H A. M.
Plaç obertura Proposicions tècniques (Sobre nº2): Data i hora: 14/03/2015 a les
12:00h am Proposicions econòmiques (Sobre nº3): Data i hora:
17/03/2015 a les 12:00h am
Procediment A. Tramitació: normal b. Procediment: obert

Desembre de 2015
Estrena de la pel·lícula “MISIÓN IMPOSIBLE V: Europa bajo sospecha”. En Roc va a buscar l’avió a l’aeroport i ja no és més que un tràmit. L’amunt i avall amb avió és més una rutina, com qui agafa el tren de bon matí per anar a treballar. Aquesta vegada anirà a Los Angeles, pararà a Nova York per fer escala, i aquesta ciutat hi tornarà més endavant per rodar una altra pel·lícula, la darrera de l’Al Patino. Si realment, fou l’última doncs més tard li agafà un atac de cor que el retirà de viatges amb avió i molt menys de rodar més films.Allà a Los Angeles l’esperaven entre d’altres la família Cruige que el cuidaren molt bé, doncs amb el Tom tingueren una gran amistat, sobretot van fer-se amics de veritat quan
enmig de l’escena d’acció on en Roc havia d’estar en un vaixell ultra-ràpid a dos-cents per hora a tocar de l’aigua, en Tom caigué a l’aigua amb diversos contrapessos per fer una de les escenes d’acció. En Roc fou el primer que es llençà a buscar-lo sense cap mirament quan en aquells moments filmaven una de les escenes, aleshores el director normalment li agrada filmar-les d’una sola tacada. Així que en Tom s’enfonsà, en Roc es llençà a l’aigua i sigui pel cabell o per la solapa de la camisa que aconseguí enganxar-lo quan ja estava ben bé a déu metres sota l’aigua i sense cap manera de que en Tom pugés cap amunt, doncs els contrapessos eren d’aproximadament uns trenta quilos. En Roc sempre li agrada portar una navalla amagada al pantaló, una d’aquelles navalles multiusos suïsses, llavors sense pensar-s’ho dues vegades li tallà l’arnés de seguretat que subjectava aquests contrapesos. Posteriorment al recuperar-se un i altre a sobre el vaixell de suport on estava el Director, es posaren a riure tots dos plegats, doncs allà dins de l’aigua en Tom li havia etzibat una bona cleca al mig de l’ull, de forma que deixà l’ull d’en Roc ben tancat durant un parell de dies. Inclòs les darreres escenes que sortia en Roc hagueren de filmar-les des del costat bó, perquè no es veiés l’ull cluc i morat que duia per culpa del mastegot que li havia donat en Tom.
Aleshores quan en Roc arribà a Los Angeles, en Tom li donà una forta abraçada al Roc a la vista de tots els fotògrafs que havien vingut a veure l’arribada d’altres artistes i ningú reconeixia aquell esprimatxat i bell personatge que arribava des d’un vol que venia de Barcelona i que el mateix Tom Cruige havia abraçat. Aquelles fotografies sortiren l’endemà a diversos diaris catalans, fent-se ressó de la importància de l’actor català. Aquesta vegada en Roc no tenia l’ull morat.
L’estrena de la pel·lícula fou realitzada simultàniament a molts països i no cal dir que a Barcelona tingué un èxit aclaparador. Vingué molta gent de la societat catalana, com el President de la Generalitat, l’Artur Més, la seva actual secretària l’Hanna, doncs la Rosa Maria ja s’havia jubilat i en Jaume Roules, l’Alcalde de la ciutat, en Xavier Prias i tants altres. Apart estaven convidats molts personatges que havien intervingut o empreses que havien patrocinat, com ara, l’empresa NutrexQuick, que quan cau la Torre Jaume I del port, es veu la tanca publicitària que es suporta enmig de les bigues de metall en primer pla. Nosaltres tres foren convidats i clar, ningú ens saludà, ningú ens coneixia. Només vingué una persona que ens digué, que li havia agradat la interpretació d’en Roc i fou l’assistent de càmera de la filmació que feia uns mesos prop de Terrassa rodaren les escenes de la pel·lícula del 1714. Em reconeixia de quan estava en el quadre escènic de Can Carbonell mirant la gravació d’aquella pel·lícula.
Ens emocionàrem molt, sobretot la meva dona, quan a l’acabar la representació obriren els llums i ens comunicaren que en aquells precisos moments s’estava iniciant l’entrada dels principals actors al Teatre Xinés Kodak de Los Angeles on feien l’estrena oficial. No acabàvem de creure’ns que la connexió en línia directe de televisió ens podia mostrar el nostre propi fill a la pantalla. Es evident, ja que l’havíem vist feia uns instants, però havia mort per culpa d’una explosió d’una bomba que havia instal·lat ell mateix a la boca del drac del Parc Güell. Aleshores, quedàrem asseguts mirant la pantalla i en aquells moments contemplàrem com entraven dins del Teatre tots els actors saludant i mostrant se a la mateixa catifa vermella de la gran entrada al Teatre. El Tom Cruige i la Katie Jolmes, l’Antonio Canderas amb la seva dona Mel, el director l’Stefan Soderberg, el director de fotografia, el cap d’efectes especials, el cap d’extres, els productors americans,
doncs els catalans eren a Barcelona, o sigui tothom i allà hi era, en Roc, repartint petons a tothom i rient als fotògrafs i persones que l’anaven cridant:
- One more, please!
- Please, look at right!
- Rockyyyy, please, one kiss for me!
Somrient, es quedà allà uns minuts, fixe sense moure’s, fins que per darrera el vingueren a cercar en Tom i l’Antonio, havent de retirar-lo a empentes tot fent broma tots tres.

(continua)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: