Cant a dos dones estimant-se

Sota l'aigua no hi ha penes, ni por ni humiliació.
El genocidi que m'envolta fuma junt amb la submissió.

Al cap s'escura el ventre de la felació, llepa, plora, fuig, trenca un mur de bales arraulides.

Pujam la faldilla, els teus pits i els meus en contacte s'electrocuten amb sucs vaginals sintonitzats amb les nostres llengues de cuc en contacte.

Les mans de cadascuna perfilen com un motlle enciclopèdic
els dos pits inexactament confirmats d'esser rodons, tendres com mosegar-nos les vagines líricament.

Un, dos, cent, infinit...PROU!L'espinada m'ha esberlat les calçes vull ruixar-te el rostre amb compassos d'orgasme, llepem i gaudim, estimem-nos durant una habitació incabada infinita.