Can Joanet

A en Joanet el que mes li agradava era bullir mongetes i cigrons, les dones deien que en sabia molt, jo el veia a primera hora del matí quan sortia al balcó a penjar alguna peça de roba o a treure-la.
El Sr. Joanet anava amb un sac penjat a l'esquena, quan pujava al metro per anar al mercat central, per així comprar. El Joanet ja era gran, i estimava tant l'establiment que fins i tot menjava rere el taulell, jo no havia sabut mai perquè era, crec que per arreplegar la clientela del migdia que anaven corrent a dinar. Si aguessin vist la botiga era aquessiu quedar molt sopresos, no si podia entrar, tu et quedaves al carrer i cridaves
-Joanet que te arròs?
-Si nena, ara tel porto , esperat!
Els prestatges hi havia de tot, farina per aquí farina per allà, sucre, pastes ,de tot una mica i per cert uns bacallans salats que no ne vist mai capmes de tant grossos, de sabons ni havia de tot tipus, pastilles quadrades fetes a casa.
La seva dona, els diumenges feia sabo, amb oli ranci i una mica de sosa, un sabo que es deia sabo casolà, deixava la roba molt neta, contant que després es posava amb lleixiu tot un dia, que no era res mes que la cendra del fogó, agafaven un cubell ple d'aigua i posaven la roba bruta, agafaven cendra seca i la tiraven per sobre la roba, després i tiraven aigua calenta i la deixaven tot un dia.
També tenia tires atrapamosques, espelmes, mel, i unes botifarres de fora, negres i de blanques, sobretot gasoses i sifons, que gelava al migdia a una nevera molt grossa de fusta i si feien cues molt llargues perquè les donava fresques.
El que no s'ha sabut mai, com ja em dit, es perquè el Joanet menjava darrera el taulell, si era per aprofitar per vendre tots els llegums que havia bullit o per la gasosa i els sifons, o era perquè senzillament tenia molt amor a la botiga, i no la podia deixar en tot el dia, però un diumenge al matí, la seva dona va agafar, una mica de benzina de les garrafes que tenia per vendre i va posar-la en una palangana, per netejar-li un vestit i uns pantalons, abans, això era corrent aquesta manera de rentar amb sec, quant va estar llesta la roba va tirar l'aigua amb benzina al wàter, mes tard el Joanet es va sentar i va començar a fumar, i quant va acabar, va llençar la borilla al wàter ensenença el cul, pobre Joanet! Es va quedar ben atabalat i la gent li preguntava,
Què et passa Joanet?
Perquè tot el barri se'n va enterar i ell anava dient,
Doncs res, que he tingut un refredat que no em deixa seure.