Cercador
Camins de Pirineu Català ( Escampant records per Núria)
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Xino-xano es fa camí,
no hi ha camí sense petja
I agraïda a l'andarec,
que l'engradeix amb esforç,
s'ofereix servil la senda.
Mai serà igual el camí
En aturar la mirada
veu el feliç caminaire
com s'allargassa el corriol,
s'esfilagarsa
i doblega, en arribar als revolts.
I en l'explosió de natura
les dimensions s'atorrollen
i confonen els paisatges
i els transformen en miratges
I aquella petita roca
ara és un gran turó.
I aquell cim inabastable
ara és un esglaó.
I entre tot aquell rocam
el muntanyer esdevé
la formiga que trepitja.
I a la plana de la vall
hi ha murmuri de rierols
que van repartint la sang
que regala la natura
Mentre el vent pentina els prats
on el bestiar estiueja
abans no es congeli el temps.
Les àligues obren les ales
I engrandeixen el cel blau,
Regne de quietud i pau.
Comentaris
-
La Vall de Núria![Ofensiu]Nubada | 24-09-2010
"I aquella petita roca
ara és un gran turó.
I aquell cim inabastable
ara és un esglaó."
La muntanya es transforma als nostres ulls a mida que avancem... Vall de Núria, regne de quietud i pau.
Núria -
Màgia muntanyenca[Ofensiu]Unaquimera | 23-09-2010
L'alta muntanya té la seva màgia, en efecte, i molts éssers humans ho han reconegut així, des de fa milers d'any fins avui mateix, ja que en moltes i allunyades cultures s'han considerat sagrats els seus cims, morada de deïtats, espais habitats per esperits, llocs emblemàtics, etc.
Llegir aquest poema resulta una bona passejada literària!
Per si et ve de gust caminar una mica pel bosc de tardor, aquí tens ALARMA!
I una abraçada, és clar, també,
Unaquimera
-
No tinc caminat tant...[Ofensiu]rnbonet | 23-09-2010
...com la companya "Fada" per aqueixos camins que surten de Núria. Però sí que la recorde des del Santuari i des del Refugi de l'Àliga...amb neu fins la cintura... o amb una agradable verdor, a l'estiu!
Un bon poema, amic! -
El meu estimat pirineu[Ofensiu]Fada del bosc | 22-09-2010 | Valoració: 10
Ai Joan m'has tocat el punt dèbil, la muntanya
el meu estimat Pirineu, ja no recordo quantes vegades he traçat el camí que descrius i he seguit fins al Puigmal, balandrau.. nou creus nou fonts... el pic de l'àliga, torreneules....
coma de vaca, camí dels enginyers... són tants que es poden fer des de Núria són tants records....
De la Fada que es perd per el nostre estimat Pirineu
