Caminem cap a una hecatombe

No hi va haver cap caiguda. El genere humà ha brollat després d'una lenta i pacient evolució, al llarg de la qual moltes espècies es van extingir, i en la línia dels humans ha sobreviscut l'Homo sapiens. La consciència de l'Homo sapiens ha evolucionat per selecció natural des de la inconsciència de les primeres bactèries d'on procedim. El cervell i el sistema nerviós s'han anat perfeccionant per una mena de mètode d'assaig error, on els errors s'han pagat amb el preu de no deixar descendència i de no transmetre els gens vers el futur, i on els èxits han implicat el poder cedir la informació genètica a les generacions futures. I així, de mica en mica, lentament, i sense cap intervenció màgica, hem arribat on som, mercès a les lleis de la natura. Som com som perquè la natura ens ha fet com som; i ens ha fet com som perquè la natura és com és.
Per tant no hi ha cap caiguda que s'hagi de redimir; el "mal" no és conseqüència de cap influència diabòlica, ni de cap mal esperit. El mal és la conseqüència de les pulsions (instints) ancestrals que hem heretat dels nostres avantpassats (d'altres espècies); i els hem heretat perquè han significat un avantatge des del punt de vista de la reproducció, la supervivència i el control de l'entorn. I, igual com la consciència ens ha arribat perquè ha representat un avantatge (i amb la consciència l'empatia i l'amor), també ens ha arribat la violència, la tendència a l'agressivitat, l'enveja, la gelosia... Les tenim a les cèl·lules, perquè han representat un avantatge evolutiu en molts moments del nostre llarg camí. Així doncs, la convivència dins d'un mateix individu de l'empatia i de la "tendència al mal" esdevé la causa del conflicte moral. De tota manera, el fet que aquestes pulsions (que la nostra consciència identifica com a "mal") existeixin no vol dir pas que siguin justificables i que no hàgim de controlar-les.
En general, el funcionament del cervell i de la ment són prou complexes com perquè fins i tot avui dia es continuïn realitzant descobriments inquietants que posen en dubte (i molt) la suposada llibertat angèlica que molts religiosos atorguen als éssers humans. Som un animal més; un animal força cregut, que es considera el melic de la creació i dominador de la Terra. Però gran part dels pensaments que elaborem no els elaborem lliurement, sinó que la nostra ment, la part no conscient de la nostra ment, decideix que els hem de tenir i els dóna aparença de llibertat. Tampoc no es pot dir que no tinguem llibertat (la tenim però en un percentatge molt més petit que no pas el que ens sembla). És una mica llarg d'explicar. Si vols saber la meva visió del cervell i del funcionament de la ment (i no només la meva visió sinó els últims descobriments) et recomano que visitis el meu blog i escolleixis l'etiqueta que du per títol "Cervell i funcionament de la ment".
Potser he estat una mica contundent amb la crítica al teu discurs; ja em perdonaràs. Intento sempre ser tolerant, però de vegades, segons el moment en què se m'enganxa, puc semblar esquerp o rotund. Et demano disculpes si aquesta vegada ha estat així. Comprenc perfectament la mentalitat de les persones convençudes fanàticament d'una religió, perquè jo he estat en la seva situació. Sé el peu amb el qual van coixos. Conec el seu taló d'Aquiles. Tot i així em considero una persona que creu en Déu; potser, però, per a mi, la paraula creure no té el mateix sentit que per a tu. Si vols saber la meva posició en relació a la religió, ves aquí mateix a relatsencatalà i llegeix els meus assaigs: "Per què no sóc catòlic" i "Per què crec en Déu".
Per alguns, la posició de creure cegament les paraules d'un líder és una virtut heroica; i aquí neixen les sectes, els integrismes, i a la llarga els abusos de poder i la corrupció. A la veritat s'hi arriba amb molt d'esforç i amb molta prudència, a través d'un mètode objectiu que no depèn d'il·luminats, de revelacions ni demés dèries místiques nascudes de la impressionant activitat de la nostra ment o de la barra d'alguns. De déu no en podem dir res. Si les abelles parlessin de déu, parlarien del seu fibló, i dirien que déu té un fibló perfecte, el fibló més perfecte que mai no podríem imaginar. Si les vaques parlessin de déu lloarien les seves mamelles, la seva cornamenta, la suavitat del seu pelatge. Si les esponges de mar definissin déu, dirien que la seva capacitat de brandar amb els corrents marins és infinita, i que Déu és infinitament i perfectament absorbent. Cada vegada que definim déu, el falsegem. Cada vegada que sotmetem les nostres capacitats intel·lectuals a la paraula d'un gurú a qui no qüestionem, a qui no revisem el comportament, a qui no demanem comptes, estem adorant un déu fals i estem insultant la dignitat de la nostra intel·ligència i de la nostra consciència.
Per a mi, i per a alguns, la posició de dubtar de tot, d'esbrinar les causes últimes, de treballar amb mètode, de no donar per segur res fins que no és provat, no és pas un pecat sinó una virtut, de vegades heròica, i l'única manera de no deixar-nos manipular per personatges perversos, mediocres, o de qualsevol calanya fosca.

Volia dir: "…li manca una comprensió del procés i dels resultats de la Caiguda Humana" Un dels resultats de la caiguda segons els Principis, és l'aparició de la "naturalesa humana caiguda" que té quatre aspectes: Dificultat per mantenir el punt de vista de Déu envers els altres, tendència a abandonar la pròpia responsabilitat i posició, tendència a invertir l'ordre del domini, i tendència a multiplicar el mal. Tots aquests aspectes apareixen per primera vegada en l'acte de la caiguda i de llavors ençà es transmeten a tota la humanitat a través del llinatge. No m'estava referint aquí a la Natura com a "món natural".

No sé pas d'on has tret (no pas d'aquest assaig) que estic en contra de fer servir les armes quan el fet de no fer-les servir sigui pitjor. L'oposició a la cursa armamentística de cap manera no vol dir que jo no arribés a ser capaç de fer servir la violència (com qualsevol altre animal) per defensar la gent que estimo. No em deus haver entès.
No sé pas d'on has tret (no pas d'aquest assaig) que pretenc convèncer algú de fer nudisme. El fet que per a mi el cos humà nu no representi cap problema ni cap pertorbació, sumat a la realitat que vivim milers de persones sense cap conflicte a les platges cada estiu (realitat no pas utopia), no vol dir que jo hagi de proposar, ni tan sols de suggerir ningú, que faci el mateix que jo faig. El problema dels sectaris és que es pensen que la dèria de convèncer els altres de pensar o de fer alguna cosa és un hàbit comú a tots els Homo sapiens.
Pel que fa als principis divins, dels que parles, et diré que són mitologies inventades, que no tenen res a veure amb la natura que dius que desconec. Tractar els dogmes, les doctrines, i les parrafades inventades pels gurús il·luminats, com si fossin la veritat, sense posar-les en qüestió, allunya profundament de la realitat natural, a la qual unes quantes persones lliuren el seu estudi mitjançant el mètode científic, que sempre és provisional i que no té ni la arrogància ni l'obsessió sectària dels que afirmen saber allò que no saben, només perquè el gurú ho ha dit.

Aquest relat, penjat el gener de 2008, realment cal reconèixer que ha resultat profètic. I més que ho ha de ser encara, diria jo. Estic bastant d'acord amb la majoria dels raonaments i advertiments que hi vas fer. Però al meu entendre, li falta una cosa bàsica, que és la comprensió de la naturalesa i els resultats de la caiguda humana. En el meu parer és il·lusori dir que podríem prescindir de la roba o dels exèrcits, per dir dues coses ben diferents. Tant de bo poguéssim, però les coses no són així. No som així. Ets educador, creus que podries portar tot un grup de 3r o 4rt d'ESO a prendre el sol pèl a pèl a una platja naturista? Els macos i els "problemàtics", tots! Els estats, poden defensar unes fronteres sense unes forces armades? Com va dir Obama, el pacifisme hauria aturat els exèrcits de Hitler? O qualsevol societat, podria mantenir a ratlla la delinqüència sense una policia? És el mateix error de partida de Marx o Rousseau: l'home no és bo per naturalesa, la naturalesa humana no és bona. El mal no es troba en "la propietat privada dels mitjans de producció" ni en cap cosa exterior, sinó en el cor mateix de cada persona, i les seves arrels es remunten al nostre origen mateix, en la remota nit dels temps.
Malgrat tot se t'ha de felicitar per la claredat amb què expresses els teus arguments. El teu do per a l'assaig no és menor que el que has demostrat per a la narrativa. Llàstima que no t'hagis especialitzat en estudiar i difondre els Principis Divins. Amb tota humilitat ho anirem intentant altres amb menys aptituds didàctiques.

Quim

per païr de gust.

El problema de que el capital el tingui l'estat com històricament em vist ens porta a la distribució del poder en aquest super-estat.

Clar que 'La economía lliure' es un mite amb falsetat evident.

Que tal començar areplantejar la presa de decisions a les grans empreses i a la economía en general. En l'ambit íntim i familiar, en la economía domèstica...

L'obesitat i la fam son els dos extrems del mateix fil.

Sempre em consola pensar que l'home com a espècie va estar en un moment donat de la història del planeta, amb un nombre d'individuus inferior al que avui la ciència considera mínim per a la supervivència d'una especie. I no ho dic tans sols pels essers humans, si no per la vida en general.

No podem de cap manera renunciar a canviar el món. Encara que el més pràctic sigui começar per nosaltres mateixos.

La vida i la mort es el mateix fenòmen. L'ecatombe es una paraula molt impresionan pot ser massa gran, massa carregada de lletres però...pot se sir que som i vivim també en l'hecatombe.

M'agradat molt, llegir-te. Encara estic rumiant en aquelles imatges comentades de la terra com un puntet a l'univers...

m'agradrà fer un comentari sobre ellas...quan ho tingui una mica clar.!

Mercès i ...A rellegir!!!!

Del "Perquè jo ho valc" a "l'anti-Narcís" hi ha un camí molt llarg, una revolució, les generacions d'ara som "Perquè jo ho valc" i ho tenim tan assimilat que potser ja no hi som a temps de canviar, som massa egocentrics, hedonistes si vols ...

"La terra no és l'herència dels nostres pares, és un prestec dels nostres fills"

L'altre dia escoltava per la ràdio que la famosa i polèmica limitació a 80 km/h havia reduït considerablement els embussos. A menys velocitat, els cotxes topaven menys i per tant hi havia menys retencions. Conseqüència paradoxal: limitar la velocitat fa que anem més ràpid.

Hi ha diversos exemples en els quals el millor per l'individu ho és només fins que els altres individus volen el mateix que ell però el dels cotxes és potser el més flagrant. En cotxe es va molt ràpid... sempre que els altres no hi vulguin anar també. El cotxe és potser el símbol del consumisme. Un sistema que, com bé dius, entrarà tard o d'hora en un col·lapse perquè està basat en uns principis que deixaran de ser veritat: els recursos no són il·limitats. Veurem com escasseja el petroli i, més tard també els aliments i l'aigua.

I aquí trobem un punt on el teu assaig no dóna respostes. Deixem de comprar coses banals, d'acord. Però què passa quan la principal despesa és la vivenda? (potser l'exemple més clar d'una possessió que pot posseir-te) I quan pugen els preus d'aliments tan poc luxosos com la llet o els cereals?

Demostres una visió lúcida de la situació. Potser el discurs no està ordenat de la millor manera i seria més instructiu centrar-se en menys punts i explicar-los més detalladament. Però per qui ja sàpiga de què va, es pot seguir sense problemes.

PD: Un incís. Quan dius que "l'atmosfera no suportaria la contaminació", això afortunadament no és així. Potser provoquem canvis en ella que facin la nostra vida (i la de moltes altres espècies) impossible. Però l'atmosfera continuarà existint.