caient en vertical

Un relat de: teresa serramià i samsó

Avui tinc molls els llavis de moments,
de mi, embriagant-se. Perquè tota jo em trobo
sota la furient cascada
caient damunt de mi en vertical,
a salts, bolcant-me daltabaix;
infinitud de fonts rajant a dolls,
l'aclaparadora indefensió,
l'extrema nuditat de tanta set creixent
del temps minvant, quan dins
de la seva aigua ràpida em debato,
impotent,

feta peix.



Comentaris

  • l'home d'arena | 10-07-2007 | Valoració: 10

  • Hola, Teresa.[Ofensiu]
    brumari | 08-06-2007

    Fa temps que he copsat la teva preocupació (obsessió?) pel pas del temps. Et puc entendre molt bé, perquè és un pensament que mai no m'abandona, encara que m'esforço en no deixar-me aclaparar.

    La metàfora de la cascada, molt suggerent, convida a pensar en Heràclit, i sempre és un consol: mai la mateixa persona, mai la mateixa cascada.

    Em complau dir-te que he tornat de Castelló amb un exemplar d'Orgies Transatlàntiques. Allà tothom et recorda. Si el dia 13 ens trobem a la xerrada de Vampirs, farem l'intercanvi. Val?

    Una abraçada,

    Joan

  • perdó[Ofensiu]
    Nurithy | 03-06-2007 | Valoració: 10

    m'havia oblidat de votar-te com csal

  • magnífic![Ofensiu]
    Nurithy | 03-06-2007

    una metafora molt visualitzadora i ben trobada la del peix, Jo m'he imaginat un salmó que ja no es veu capaç de remuntar el riu...

    Una abraçada

  • Frida/Núria | 01-06-2007 | Valoració: 10

    caient en vertical! Ja m'hi veia, sort que hi has posat l'aigua al cap d'avall.
    Com t'expresses! Una meravella llegir-te.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: