Cafè llarg fred

Un relat de: Rubba Bertanero
Com cada dia em desvetlla l´aroma del teu inconfusible cafè. Obro els ulls i veig el teu somriure entre el fum de la tassa acabada de fer, i al seu costat, el diari.

Com cada dia em llegeixes les notícies. L´obres per la plana de societat, quelcom et crida l´atenció,llegeixes : "Un home segueix regalant flors cada aniversari a la seva dona, un cop mort". El romanticisme segueix viu.

Passes fulla i a la plana de successos, una altra notícia ens sacseja: "Un home mata al seu fillastre de 10 anys d´una punyalada". Dues cares d´una mateixa moneda. La mort romàntica i la mort absurda-incomprensible.

M' encens un cigar, potser el darrer, me´l poses a la boca i m´apropes la tassa de cafè, com sempre llarg i amb molt de sucre, i com sempre al passar per la meva gola, amb aquell toc ja fred.

Acluco els ulls i entro al túnel del que ja no retornaré.Amb un darrer pensament al meu cap: tú també tindràs flors cada aniversari. Serà el meu agraïment per tots aquests cafès llargs i freds dels darrers anys de la meva malatia.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

43329 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com