CADENA ALIMENTÀRIA

Un relat de: teresa serramia


CADENA ALIMENTÀRIA

Som dies mossegats, devorant dies.
Pa de pagès que l’any ben afilat llesca imparable.
Som, entre dents, la mastegada fam, raïm fadat
que s’esbocina mentre el corc forada, treballós,
el vell marfil i brinda amb l’any tan nou
quan sonen les campanes, des de la fi del temps,
i arriba aquell moment de destapar el xampany de l’hora nova.
La nostra copa sobreïx de serpentines, crits i desconcert.
A dolls raja confetti a borbollons. Full a full, a tires,
som pell de calendari. Sentència irrevocable de rellotge.
Som Hamlet que sosté la calavera que lenta va emergint
dessota el bisturí d’aquest tic-tac del cor.
Cau la destral

damunt el coll tan fi de cada instant.




Comentaris

  • Tic-tac del cor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-12-2012 | Valoració: 10

    Estimada Teresa, aquesta primera poesia teva es tota una meravella! És un seguit de descripcions, d'imatges, de sensacions encadenades amb una bellesa i una finor que esglaia. M'ha deixat corprès. No entenc molt bé això de que et sents caducada. És una impressió molt personal i respectable, però no em vas donar aquesta impressió. Potser passes un mal momemnt, però d'aquí a sentir-te caducada, res de res! Escriure és una fantàstica teràpia; això sí, sempre amb una paperera al costat, per si de cas no ens agrada el que escrivim. Jo també m'ho vaig passar molt bé el dinar de Sants. Llàstima que aquest dissabte no podrem venir a l'Hospitalet (per cert, una recomanació turística a cinc minuts de la plaça de lajuntament, el carrer Xipreret. Un cor antic que m'enamora). Estarem per Sant Sadurní d'Anoia amb l'Aurora Garrido, una altra gran poetessa. Ja li transmetré a l'Olga les teves floretes. Rep una fortíssima abraçada, aquí em tens pel que vulguis i endavant!

    Aleix

  • Dies i dies[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-03-2011 | Valoració: 10

    Caram, quan de temps sense llegir.te, Teresa!
    No sé si han estat milions d’anys exactament, però se m’ha fet llarg el temps que ha passat... i ara que t’he retrobat, he tingut una gran alegria en veure que tornes a ser activa i a prop!

    En descobrir-ho, he decidit començar pel primer poema que vas enviar per inaugurar aquest nou espai.... i he quedat astorada, bocabadada, contemplant la bellesa de les imatges que conté!

    Pel que veig, no t’has aturat des de llavors, cosa que m’alegra: et seguiré llegint... si no et fa res, és clar!
    Em permets que t’ofereixi la lectura d’una aproximació meva al tema? Es tracta d’Enfiladisses ( si cliques damunt la paraula en color, s’obrirà de seguida! ) i espero que t’agradi...
    Fins aviat, doncs!

    T’envio una abraçada per celebrar el retrobament,
    Unaquimera

  • Hola Teresa![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-01-2011 | Valoració: 10

    Si hi hagués un "Oscar" a les millors frases ,ben segur que te'l enduries. Tot el poema és genial però, si m'ho permets, destacaria aquestes dues:
    "Full a full, a tires, som pell de calendari".
    "Cau la destral damunt el coll tan fi de cada instant".
    No ens deixis mai sense els teus poemes.
    Gràcies pel teu entranyable comentari.
    Una abraçada amb tota la meva admiració .

  • M'agradaria[Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2010

    Saber comentar poesia, però no en sé. Et puc dir, però, la sensació que he tingut en llegir-te, la reflexió que aquests versos m'han obligat a fer. Dius que som dies, pa de pagès, fam, raïm, pell de calendari, sentència irrevocable de rellotge i també som Hamlet sostenint la calavera, que és el mateix que dir que som humans, amb els nostres dubtes interminables, caminant cap a la mort inexorable. El temps, un tema que sempre han tractat els grans poetes. El temps, un tema recurrent en la teva poesia, que saps tocar amb subtilesa, amb elegància, com de puntetes, però no per això passa desapercebut el bisturí, ni podem ignorar la destral... El tic-tac del rellotge, del cor, del ser o no ser el pot aturar la destral (la mort) en qualsevol moment. I la lectura que en faig és que ens adverteixes, que ens dius un cop més que la vida és breu, que només és un instant, però un instant on hi té cabuda la joia i l'alegria.
    Gràcies per regalar-nos un poema tan bell i tan carregat de contingut, Teresa. Llegir-te és un autèntic plaer. Et desitjo un feliç 2111. Una abraçada.

  • gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    joandemataro | 29-12-2010

    al meu poema Teresa i aprofito per desitjar-te un bon nadal i un feliç nou any
    des de mataró
    joan

  • Cada vegada...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-12-2010

    ...més 'limitada i tènue' -per dir-ho amb eufemismes- la teua participació a RC. I som molts els que et recordem com un/a poeta/essa de les més emblemàtiques i originals. I jo, a més a més, com la primera 'cara coneguda' de la pàgina, allà a Alacant.
    Com sempre, poema deliciós i profund. Cosa difícil!

    Bones festes, companya!

  • Compartint els bons desitjos[Ofensiu]
    franz appa | 24-12-2010

    De tant en tant repasso la meva lista d'autors preferits i observo amb melangia quants d'ells han deixat de publicar aquí. Suposo que tots fan altres coses, i espero que moltes d'elles impliquen l'escriptura.
    M'alegro moltíssim de reotrobar-te!!!
    Aquesta és una mostra superba del teu talent poètic, l'observació sàvia, mesurada, amb un punt de tristor i melangia ineviatble del pas inexorable del temps. De la vida.
    Tot això servit amb unes imatges poètiques magnífiques.
    El solstici d'hivern ens recorda que els dies s'escurcen, però reaccionem habitualment amb la festa, amb la celebració, amb els desitjos íntims de permanència que fem extensius compartint-los amb els altres.
    Això mateix et desitjo, Teresa!!!
    Bon Nadal!
    franz

  • un relat[Ofensiu]
    joandemataro | 23-12-2010 | Valoració: 10

    colpidor i amb un llenguatge molt acurat
    et felicito
    rep una abraçada amb aires nadalencs des de mataró
    joan

  • Un poema que fa estremir,[Ofensiu]
    Xantalam | 22-12-2010 | Valoració: 10

    ens talla l’alè de cop i volta, aturem el pas i pensem que la bellesa de la paraula no té límits.

    Magnífic poema, teresa, m'ha colpit ben endins. No acostumo a valorar, ni m'agrada que em valorin, però això es mereix el màxim.

    Bones Festes, Bon Any!

Valoració mitja: 10

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82464 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.