Buscant la inspiració [capítol primer]

el teu "comentari" al fòrum... i he pensat en fer un cop d'ull als teus relats... ja que, que jo recordi, mai t'havia llegit...! I com que estic d'acord amb tu en que els comentaris animen i ajuden a seguir endavant, doncs què millor que colaborar un xic en la causa! jejeje

Un relat sobre la inspiració... o en aquest cas, més ben dit, sobre la manca d'inspiració... Si que és cert que hi ha èpoques que costa més escriure... que sembla que les paraules hagin fugit de tu i siguis incapaç d'expressar-te... I també és ben veritat, que a vegades una cançó et pot inspirar... La veritat és que molts dels meus "relats" neixen d'alguna frase o expressió que sento d'una cançó... una frase que et provoca un sentiment i et fa començar a imaginar i crear... (oi?)

jejeje. Apa doncs... A trobar la inspiració!

Gemm@

ja sóc aquí, disposada a comentar-te i he començat pel final, aquest relat per capítols del qual, suposo, estàs esperant comentaris per tal de continuar-lo. No pateixis per això, no és que no agradis, és que som massa gent i tots tenim poc temps.
Comento: aquest començament és bo, a més, a tots ens pot resultar familiar. Potser et recomanaria una repassada final a les expressions i als signes de puntuació. Pot donar molt de si i et prometo que te'l seguiré fil per randa.
A mi, el tema de la inspiració, em recorda un anunci que van fer no fa gaire, que era un home que havia rebut una carta de la inspiració, on li deia que se n'anava i que l'anés a buscar. Es passeja per mig món buscant-la, torna a casa i escriu un llibre sobre el fet. Em sembla que anunciaven un cotxe.
Vinga, una abraçada
Glòria