Brillant camí de lluna

Un relat de: Arbequina

Brillant camí de lluna,
bell nocturn de l'oceà;
t'hi nedo en breu fugida,
guia lluny el meu somniar.

T'esborres enxampant-me...
M'és igual, no vull tornar.
Adéu, adéu carícies
que ona i costa es fan

Melancòlic, trist, m'aturo;
traint-me, giro el cap.
Adéu, adéu llumetes,
vetlleu el son de la ciutat!

Davant, la raça brava
cull pacient el fruit del mar.
Adéu, adéu i sort!
"Adéu siau", sento cridar.

La guitarra ve a trobar-me
amb sons de gessamí acompanyats
Adéu, adéu a l'illa
i al seu músic inspirat.

Algú dansa al meu voltant;
ballo boig, com posseït.
Adéu, adéu sirenes,
Us temo més que a l'oblit.

De sobte, volant, m'elevo:
és la lluna que se'n va.
Adéu, adéu amiga.
No puc seguir-te més enllà.

Em llevo nu i ple de sorra,
juga l'aigua amb els meus peus.
Però just quan m'acomiado...
l'est fa d'or un nou camí.

Comentaris

  • Un trajecte ben il.luminat[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-12-2006 | Valoració: 10

    Caminant pel teu camí brillant em transportes... més allà d'on les ones trenquen, amb peus que llisquen damunt paraules lleugeres amb brisa plena de remors i petons suaus d'estels, d'escuma, d'adéus, de llums com fars, de sons que dormen i sons que es desvetllen, de danses i cants, de mariners i sirenes, d'aigua i de sorra, de lluna i de sol, de nit i de dia, d'aurora.

    Brillant, de veritat, el vers i el camí que m'has permet compartir... gràcies pel poema!

    M'acomiado bressolant-me en uns mots que m'han captivat: "sons de gessamí"... quin aroma amb compàs, quin ritme més dolç!

    T'envio una abraçada d'argent i d'or, ben resplendent de goig i d'afecte,
    Unaquimera

  • gràcies a tu: per llegir-me, comentar-me i escriure que t'ha arribat profundament,
    i que es com llegir-te el cor, així potser t'aniré descubrint... jeje :)

    ·El olvido es una segunda muerte que las almas grandes temen más que la primera.

  • Primer de tot...[Ofensiu]
    Gorwilya | 13-07-2006 | Valoració: 9

    donar-te les gràcies pel comentari! ;P

    I després dir que m'ha encantat la poesia! No hi entenc massa, per tant no puc comentar res sobre la rima, la mètrica i tots els aspectes més tècnics. Pèrò la resta està molt bé! A cada vers et pots anar imaginant el què diu i visualitzar-ho a la ment... :-)

    Et segueixo llegint!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Cal treure forçes[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 03-07-2006

    Forçes per seguir la lluna més enllà, i avançar-la si cal, i si és possible asseure's a la seva falda i que ella mateixa, et dugui fins al més enllà.

    PROVA-HO, JO JA HO HE ACONSEGUIT.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.