Borratxera de sensacions

Un relat de: ombra

Ressaca d'una nit diferent, ningú i menys nosaltres sabriem trobar la paraula per definir el que va passar.
Vàrem deixar de banda les intecionalitats, ens vàrem deixar acompanyar per la música, pels instants, per la situació...
Em posaves nerviosa, ho sabies, però em vas reconèixer que t'agradava fer-ho. Doncs ja no vaig poder més, vaig decidir entrar a formar part del joc i tant tu com jo, vem deixar de raonar els nostres actes.
Entre els teus braços, les tves carícies, petons, abraçades, em vaig deixar portar...Ens trobàvem dins l'idili de la màgia, envoltats per nosaltres mateixos, sense res capaç de trencar el nostre moment. Em deies que tanqués els ulls, que escoltés la música mentre els teus suaus dis m'acariciaven. Paraules clares, sinceres, sense cap tabú que pogues desmontar-nos el moment que estàvem vivint. No sé que és el que hi ha, t'he de reconèixer que m'agrada, que ahir em sentia segura, còmoda i molt a gust. En cap moment d'un dia d'estudi com el d'ahir hagués pogut pensar un final tan pim-pam.
Encara sóc capaç de recordar suaus paraules murmurades a cau d'orella, fortes abraçades significants d'un no canviis mai, no em deixis...
T'estimo sí, tal i com vaig dir-te, no estem enamorats, però ens estimem. I si ells no ho entenen qu ens importa?!?Gens!
Es per això que avui creix un somriure dins meu quan recordo la nit passada. La màgia ens va envoltar i tu i jo ens vem deixar portar. . .Fantàstic!

Fins sempre PeTiTa EsPurNa MeVa!!
Petons!

Comentaris

  • pim-pam![Ofensiu]
    Capdelin | 27-01-2005 | Valoració: 10

    PUM! ja està... amb un aire col-loquial, juvenil, espontani, sense enfarfegaments poètics ni premeditacions literàries... així de cop... has dibuixat el relat... viu, fresc, gens congelat ni caducat... només retratant com en un flah, la teva vivència... molt wapo, ombra!... més ben dit, jo diria, LLUM!... apassionada, lliure, transparent... passant de la gent... pèl a pèl... l´amor és així... sense sofisticacions ni racons cursis... m´ha agradat molt... segueix escribint plis! et necessitem...
    ptnets, wapiximaaaaa!
    ( ja t´ha passat la "borratxera" ? je je je )

  • perfecte[Ofensiu]
    sempre | 26-01-2005 | Valoració: 10

    m'encanta!!

    Has descrit realment un moment de incoherència agradable, de no saber que passa entre dos persones, que pel que dedueixo són amics, d'una amistat que va mes enlla però que no es califica com a amor...Ningu enten quin rollo et portes en aquestes situacions, i si es el que em penso, et sens extrany en els braços d'un amic jugant a un joc que ben be no saps com acabarà.
    Si es això, m'està passant el mateix, i no ser quin nom posar-li als meus sentiment. La gent em diu que no pot ser que no és el moment, però ens estimem, com a amics, i com a no ser què més..
    Merci per posar en paraules allò que no ser com definir!
    Espero que vagi ben encaminada...

Valoració mitja: 9.67