Boira , espessa boira !

He vist que el Joan ha despertat i recuperat, oportunament, la teva boira. Per la gent de Lleida, hi ha tants colors darrere la boira! Quan no són bufandes, són tot el que et pots trobar, sempre de sobte, mentre camines, enigma del més enllà. Per la gent de fora sol resultar un destorb, tot i que ens fa gairebé britànics –és broma! –, en canvi, per nosaltres, si no hem de conduir, ens resulta tan familiar i alhora tan íntima, que, qui més qui menys, ha escrit algun poema sobre ella o ha fotografiat les mil i una possibilitats dels arbres indefinits i les muntanyes ignorades –epítet preciós.

Només algú tan proper a la boira –cegallosa en diuen a la Franja, què bonic!– és capaç de dir-li, Boira que m’embolcalles, / allibera’m el pensament.

I com que estem entrant a l’imperi de la boira, et desitjo una bona tardor i un bon hivern. Tant si hi ha boires com no.

I, a propòsit de tot plegat, has llegit la meva boira? La boira

Raül

en què demanes a la " bòria" que t'ajudi a alliberar els teus pensaments, aquest element que a moltes persones crea una sensació contrària...

una abraçada, gràcies per totes les visites !!
:-) joan

He triat un bon dia per llegir la teva Boira: a fora, tot és gris, el cel es veu espès, les branques despullades dels arbres queden poc definides i el paisatge resulta melangiós... però després de llegir els teus versos, el meu pensament s'allibera, efectivament, i esguarda ple d'esperança el sol que segur que hi és i que tornarà a lluir!

T'envio una abraçada lliure de boira, plena de llum,
Unaquimera

ple de boira més enllà de la finestra... m'ha alegrat llegir la part bonica de viure en aquesta terra grisa i fosca però tan maca alhora.

¶:)

Em sembla intuir que ets de les terres de LLeida.
Crec que duiem la boira molt endins del cor i la mirada. Una mena d'estranya percepció de les figures difuminades i d'un plugim de gel que ens fa sentir els somnis i els pensaments com cristalls petits emmirallats en la melangia.
És com estar en un indescriptible estat de letàrgia que ens embolcalla misteriosament.

Gràcies pel teu comentari, m'ha donat l'oportunitat de llegir-te!

Una abraçada i fins la propera!

...si visquesis a Lleida, però, en tindries un tip.

Feliçitats!