Cercador
BLOC DE MARBRE
Un relat de: Carles Girós Mascaró- Compartir:
BLOC DE MARBRE
De sobte vaig poder notar una escalfor gèlida caminant pel meu cos. L'estranyesa es va apoderar del meu sentir, estava adormit o despert? Jo em sentia com si estigués somiant, però a poc a poc els meus ulls s'anaven obrint i el meu pensament agilitzant-se. Quan me'n vaig voler adonar, el meu cor ja bategava al ritme de mil revolucions per minut i sota el meu cos es començà a fer un toll de suor i neguit: no podia moure el cos; clavat en el meu darrer gest, era un bloc de marbre macís. Des de la inequívoca soledat, estava condemnat a veure la meva quietud en silenci, i la meva cara era una dura màscara que tapava tot un temporal de pensaments: diluvis d'imatges aterridores disposades a destruir tota la platja de sons plàcids que a mi tant m'agradaven.
El telèfon mòbil, que estava a la tauleta de nit, il·luminava tènuement un quart de l'habitació, el restant quedava completament submergit en l'obscuritat. Potser em sentia més aviat a la zona confusa i fosca que a la il·luminada, però el meu cos romania quiet i vestit de por en un entreteixit de vigília i son. De fet, tot estava quiet i en silenci; una quietud de constants moviments i un silenci on se sentien tots els sorolls de la casa reunits en una fuga delirant. Tenia la sensació que, en qualsevol moment, l'obscuritat m'assaltaria en un no passar res per sempre.
Passada una estona, el meu cos, encara completament petrificat, però ja amb certa determinació, començà a destensar-se en veure que no passà res i el meu cap deixà progressivament d'imaginar tota mena de siluetes en el cos de la foscor. Tot i encara no poder mourem, les sensacions es van tornar més amenes, ja semblava haver passat la tempesta. Però, de sobte, del meu telèfon mòbil, va saltar una veu metàl·lica, esmicolant així el mirall del silenci:
—Reconeixement facial... Accés denegat...
De sobte vaig poder notar una escalfor gèlida caminant pel meu cos. L'estranyesa es va apoderar del meu sentir, estava adormit o despert? Jo em sentia com si estigués somiant, però a poc a poc els meus ulls s'anaven obrint i el meu pensament agilitzant-se. Quan me'n vaig voler adonar, el meu cor ja bategava al ritme de mil revolucions per minut i sota el meu cos es començà a fer un toll de suor i neguit: no podia moure el cos; clavat en el meu darrer gest, era un bloc de marbre macís. Des de la inequívoca soledat, estava condemnat a veure la meva quietud en silenci, i la meva cara era una dura màscara que tapava tot un temporal de pensaments: diluvis d'imatges aterridores disposades a destruir tota la platja de sons plàcids que a mi tant m'agradaven.
El telèfon mòbil, que estava a la tauleta de nit, il·luminava tènuement un quart de l'habitació, el restant quedava completament submergit en l'obscuritat. Potser em sentia més aviat a la zona confusa i fosca que a la il·luminada, però el meu cos romania quiet i vestit de por en un entreteixit de vigília i son. De fet, tot estava quiet i en silenci; una quietud de constants moviments i un silenci on se sentien tots els sorolls de la casa reunits en una fuga delirant. Tenia la sensació que, en qualsevol moment, l'obscuritat m'assaltaria en un no passar res per sempre.
Passada una estona, el meu cos, encara completament petrificat, però ja amb certa determinació, començà a destensar-se en veure que no passà res i el meu cap deixà progressivament d'imaginar tota mena de siluetes en el cos de la foscor. Tot i encara no poder mourem, les sensacions es van tornar més amenes, ja semblava haver passat la tempesta. Però, de sobte, del meu telèfon mòbil, va saltar una veu metàl·lica, esmicolant així el mirall del silenci:
—Reconeixement facial... Accés denegat...
Comentaris
-
Siluetes de la foscor. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-03-2023
Un relat que m'ha tret l'atenció per la seua intranquil·litat de l'acció. Entre la llum del mòbil i les sensacions teues, existeix el marbre.
Més aviat surrealista, Carles.
Enhorabona.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Por i neguit[Ofensiu]Rosa Gubau | 05-03-2023
Un relat inquietant i incert d'una persona dins el seu costat obscur i la seva solitud.
Molt bon relat Carles.
Cordialment.
Rosa. -
Què passava?[Ofensiu]Prou bé | 04-03-2023
Difícil saber què passava i, malgrat ser un fet aterridor, l'has explicat amb lúcida serenitat detectivesca.
Molt bo
Amb total cordialitat
l´Autor
23 Relats
54 Comentaris
4453 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.Agraeixo molt els vostres comentaris.
Una salutació i Bon dia
Contacte: carles.giros@gmail.com